ELS ABSENTS

Són els absents que omplen les escletxes de la nostra història. Els que no vam arribar a creuar en un metro qualsevol dimecres a la tarda, els veïns del pis de sota que es van mudar el dia abans que nosaltres arribéssim. Són els amics que no vam fer, els amors que es van escapar per un minut de retard, les paraules de consol que mai no vam sentir.

Els imagino, de vegades. Té els cabells roigs i riu amb so clar. Ella camina amb passes llargues i segures, portant un llibre sota el braç. Tots ells moren en un racó de la meva ment, en un univers paral·lel on el temps sí que els va donar una oportunitat. On aquell cafè es va prendre, aquella conversa es va mantenir, aquell petó es va donar.

Són els fills que no vam tenir, els viatges que no vam compartir, les baralles que no vam resoldre. Són l’altra meitat de les nostres decisions, el que hagués pogut ser i mai no serà. I en el seu silenci, en la seva inexistència, deixen una empremta suau i persistent: el ressò d’una vida que també va ser possible, però que mai vam conèixer.




2025