Ell omple el meu buit

Un relat de: Magda Garcia
Aleshores seré jo qui necessiti un amic imaginari quan les meves persones estimades ja no hi siguin. Cada dia n'hi ha menys al meu voltant. Fa uns anys érem setanta habitants al poble. L'últim cens n’havíem perdut cinquanta, entre els morts i els que se'n van anar a buscar feina fora. Alguns segueixen empadronats, però només vénen a l'estiu. Sense escola, sense metge, sense banc, sense ajuntament, només amb el meu forn, tinc la sensació que no puc desaparèixer. No puc ni morir tranquil perquè amb mi el poble desapareixerà per sempre. Per això, quan arribi el moment, necessitaré un amic imaginari. Per sentir-me alleujat sabent que ell omple el meu buit.

Comentaris

  • Despoblació.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-05-2022

    Una elegia molt punyent sobre la despoblació rural, un problema molt gros. Fa llàstima aquesta persona que ho fia tot a l'amic imaginari, com els nens petits; suposo que no n'hi queda cap de real.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

147 Relats

487 Comentaris

38724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.