Ell omple el meu buit

Un relat de: Magda Garcia
Aleshores seré jo qui necessiti un amic imaginari quan les meves persones estimades ja no hi siguin. Cada dia n'hi ha menys al meu voltant. Fa uns anys érem setanta habitants al poble. L'últim cens n’havíem perdut cinquanta, entre els morts i els que se'n van anar a buscar feina fora. Alguns segueixen empadronats, però només vénen a l'estiu. Sense escola, sense metge, sense banc, sense ajuntament, només amb el meu forn, tinc la sensació que no puc desaparèixer. No puc ni morir tranquil perquè amb mi el poble desapareixerà per sempre. Per això, quan arribi el moment, necessitaré un amic imaginari. Per sentir-me alleujat sabent que ell omple el meu buit.

Comentaris

  • Despoblació.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-05-2022

    Una elegia molt punyent sobre la despoblació rural, un problema molt gros. Fa llàstima aquesta persona que ho fia tot a l'amic imaginari, com els nens petits; suposo que no n'hi queda cap de real.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

84 Relats

222 Comentaris

14545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració. He residít part de la meva vida a França i al Canadà.