Cercador
Ell omple el meu buit
Un relat de: Magda GarciaAleshores seré jo qui necessiti un amic imaginari quan les meves persones estimades ja no hi siguin. Cada dia n'hi ha menys al meu voltant. Fa uns anys érem setanta habitants al poble. L'últim cens n’havíem perdut cinquanta, entre els morts i els que se'n van anar a buscar feina fora. Alguns segueixen empadronats, però només vénen a l'estiu. Sense escola, sense metge, sense banc, sense ajuntament, només amb el meu forn, tinc la sensació que no puc desaparèixer. No puc ni morir tranquil perquè amb mi el poble desapareixerà per sempre. Per això, quan arribi el moment, necessitaré un amic imaginari. Per sentir-me alleujat sabent que ell omple el meu buit.
l´Autor
147 Relats
487 Comentaris
38724 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.
També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).
Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.
Últims relats de l'autor
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya)
- Tres som multitud
- Un matí a West Vancouver
- Observant-la
- Basat en fets reals (II)
- Basat en fets reals
- En Blauet
- Aflorant
- Daixonses
- Incessantment
- Bellesa sense edat
- Brillant
- Deserció
- Aïllat d’ell mateix
- Sempre al nostre lloc