Ell i ella

Un relat de: CATALANA_11

Ell i ella. S'han trobat. Després de les tensions i contencions que arrossegaven de temps, no saben perquè avui s'han besat. Ell diu:
-Saps que això no està bé...
-Sí. Però es igual. - ell la mira estranyat - tampoc ho sabrà ningú, no els importa.
Ells segueixen donant-se petons... Amb por, ell la besa molt suaument com una brisa que passa... Però allà on son no els poden veure. No, no està bé... O sí? Tan dolent és estimar... No és assumpte seu oi? Però en el fons saben que tenen raó, que no pot ser...
Ell i ella es troben de nou, després d'una estona, que de fet, és com si no s'haguessin separat mai perquè en els seus pensaments volaven junts. Agafen aire... Miren al seu voltant i s'amaguen de la llum en un racó estret i amagat.
-No sé perquè ho fem això, és una bogeria.
-Perquè jo t'estimo. Tu? - ella, més jove i innocent potser, és qui sap de debò què vol a la vida i viu? Ell potser perquè coneix millor el mon no es permet somiar tant... Però és immadura ella, o només viu com creu que ha de viure?
-T'estimo molt... Ets la meva nina de vidre... Tan fràgil que em fa por agafar-la més fort perquè es podria trencar... Una cosa petita que he de cuidar molt, perquè tingui vida.
-De debò no em veus com res més?
-No... Ets una nena amb cos de dona... Un cos amb una resplendor especial... potser perquè s'hi amaga dins aquesta nena... - mentre ell li acaricia la cintura.
A ella no li agrada això que li ha dit... però ho entén, així que el besa i intenta comprendre-ho. La posició d'ell fa que la seva edat sigui la de una nena... però dins d'aquesta impressió s'hi amaga algú que no sembla. Encara que no ho sembli, ella ho entén tot. Està en aquella edat que no s'és ni nena ni dona, ni petita ni adulta. Però ella no és com la resta... ella ja ho entén tot.
Sona un timbre. Els amants s'han de separar.
-Últimament estàs al núvols. - Les amigues d'ella.
Ella només somriu. Pensa qui és la que està als núvols, si les seves companyes, en plena edat del "pavo" típica de la ESO en que només es parla dels nois i de fins a on s'arriba amb ells, o ella, una somiadora (això ho admetia) de la cruel vida real...
-Els alumnes es queixen de que poses molts exercicis llargs a classe i que no teniu temps de corregir-los... Després als exàmens treuen notes baixes. Saps que posaré excuses, però t'agrairia que canviessis els teus mètodes...
Ell només assenteix, i pensa com podria fer una classe normal, si només pot pensar en ella i en la seva retrobada. Fa cas omís als comentaris de fons diferents: No, a ell no li han ensenyat què es fa en casos com aquests... La il·lusió de ser professor encara perdura, però ara no pot. Un timbre. Treu l'atenció de la conversa i surt amb pressa. Però ell sempre ha sigut així.
El sol envermelleix i tot el cel es torna de color taronja. Els núvols són roses. Ell pensa assegut a l'acera quina combinació més estúpida, mai havia parat a mirar-s'ho... Una mà toca la seva espatlla i es gira.
Ella... el seu àngel... Un àngel que el salva de la desesperació de la vida rutinària. Un temps ençà hauria preguntat que hi feia allà... Però ell havia canviat. Ell ara somiava com ella, l'havia canviat. Ell ara entenia que el món no eren només exàmens trimestrals i sous a final de mes... Ella s'asseu al seu costat, i ell somriu i li besa el front. Ara no cal que s'amagui, ara ell pot ser ell, pot ser de veritat i dir que passa per la seva ment. Amb ella ja no a de fingir i agradar a tothom i això l'allibera i li agrada.
-Ja has pensat què més sóc per tu?
-Una papallona.
-Caram.
-Una papallona que voleteja pels meus llavis, que se'n va i no puc retenir...
Ella somriu... Li agrada més que abans. Ara ja no pensen en res més que ells. Ells, junts. S'abracen en la posta de sol, asseguts en l'acera.
Es podran estimar? O ja ha acabat la seva història? Això no els importa. Ara estan junts, ben poc els importa demà si ara poden estar així.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Primera fada | 03-03-2006 | Valoració: 8

    Un sentiment estrany; més el del noi que el de la noia, perquè... la noia, encara jove és la víctima fàcil de l'amor, en canvi el noi.. més home que noi... no sé. rarament és fàcil que s'enamori d'una nena, dona, adolescent, gairebé dona...
    Tot i la raresa és preciós, per la maduresa que es forma en les paraules de la noia, per la sensibilitat de la relació entre els dos; per la realitat de l'amor, que no te fronteres.
    Bonic, molt bonic!

    Petons

    rehtse

  • molt bo[Ofensiu]
    Nyaelven | 29-12-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt. Qui no s'ha enamorat mai d'un professor? segueix aixi

  • Tan real..[Ofensiu]
    Estel Perdut | 25-12-2005

    Ei, m'ha agradat molt! potser perquè m'hi he pogut sentir un xic indentificada...i m'agrada com has descrit els sentiments de tots dos, el que diu i el que diu l'altre segons el moment..

    Bon Nadal!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

CATALANA_11

9 Relats

27 Comentaris

13943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
No sé que possar... Així que imagineu que he possat una frase intel·ligent i ja està...