ELIONOR D’ARBOREA

Dedicat al súbdit ciutadà català. Esclau de l’imperi espanyol.
Que porta, tres-cents anys sotmès a la forana corona espanyola.

Dedicat al poble sard. Que vol ser lliure. i deslliurar-se de foresters italians.












Nada a Molins de rei, Catalunya.
Et lleves tota angoixada.
Xiscles exalten el teu llinatge,
i Jutgessa t’anomenen,
Ton germà Hug III, mor assassinat.
Ara governes en qualitat de sobirana
Dels Sards i son reialme.


Jo Elionor, Fidel a mons ancestres.
Sobirana soc del meu regne Sard.
Pas vassalla de catalans
Que són regles ens imposen.

Fidel al meu poble sard, i a mon pare Marià IV,
a Catalunya farem guerra
Per preservar món mon, estalvi i sa.

Que lliure poble volem ser.
No encadenats a catalans,
que ens lleven nos de llibertat.

Que els sards, cultura propi en tenim.
Que els Sards tenim terra pròpia.
Que els Sards, tarannà i llengua pròpia posseïm.
I una llei faré per a tots
No de valtrus catalanoaragonesos.

Sols volem reeixir i existir,
Sense jou aliè a nostra terra.
llibertat, Justicia, i soberania,
Amb dignitat poble sard serem

Els catalans volen sotmetre’ns,
fer-nos serfs del seu imperi.
Però Elionor planta cara.
El seu poble, abans que tot.

Catalana soc, sí,
però reina dels sards també.
Una pàtria lliure a l’illa,
on la sacralitat no s’agenolla.

El poble sard crida llibertat,
li creix la veu contra l'autoritat.
Vol ser ell mateix, sense jou estranger,
dret a la terra, al nom i al seu saber.


Catalans no volen pas
Sardenya sotmesa volen

Injurien a reina Elionora
Per trair a son pàtria i reis.



-Perque soc catalana,sí.
estim la llibertat, que crema dins la pell
i foragito invasors i alço el crit contra l`opressió.
tant se m'en dóna el cànon i el pendó.



Tronen tambors de guerra,
Ressonen trompetins i acers d’Anatòlia
Armen i amidaments de forà
Altiva amb sa pàtria i exercint al darrera és

Catalans ens volen sotmetre
Serfs de nosaltres, viure i res més.

Elionor planta batalla
El seu poble abans de tot.
Catalana és. Català vol.
Una pàtria de L’illa sarda
Plena i botida de sacralitat som


Adeu, Pàtria adeu.
Ja no ets pas ma mare.
Que sobirana dels Sards soc
I a ells em dec i res més


Anys i pany veig passar,
Sang i morts reguen sa terra
Que lliures i autònoms volem ser
Sense pas de catalans ser serfs.

Pactes per fi amb descendents de Pere cerimoniós.
Ja hi ha prou de tanta guerra
La dignitat sarda oneja alt
restituïda in plenum ha estat