Elegia per a una platja morta

La natura sembla que se n'hagi atipat de tants de desastres naturals provocats per l'home i hagi decidit entrar en el joc: el mar s'empassa la sorra de les platges, els cetacis ataquen embarcacions, plagues de llagostes que recorden passatges bíblics, etc... Tot plegat, un seriós avís: si no respectem la natura, aquesta també té eines per fer-nos la vida més difícil. I el que és pitjor: en aquesta partida, molt em temo que tenim les de perdre....

Comentari:
Suposo que el refereixes a aquelles estretes platges del Maresme, com la d'El Masnou, esteses entre la via del tren i el mar. Fa molts anys que no hi he anat, però tinc entès que, per molta sorra que hi aportin cada any, el mar acaba recuperant el que era seu. Sembla que aquest mateix procés l'experimenten totes les platges situades al nord dels ports esportius construïts amb escullera i no com a dàrsena.

Recordatori:
Aquest matí, a les onze, has visitat el Fòrum per participar en el NanoRepte 1089: SENSE SENTIT. És una llàstima que no hagis recordat que ahir acabava el termini per enviar haikus o tankas al NipoRepte 398:CONTRASTOS I SEMBLANCES, perqué hauries pogut obrir el torn de votacions, publicant la llista numerada de poemes participants.

La platja ha d'estar viva. Així és, la mar no para de fer onades amunt i a baix. Va jugant amb l'arena. Sí, els hòmens hem de respectar-la sempre. Si no, què farien.
Que passes una bona setmana i fins a l'altra.

Cordialment.

PERLA DE VELLUT.

tard o d'hora acaba recuperant el que ha "perdut" La falta de respecte, la inconsciència i l'avarícia dels humans és el principal motiu.

Salutacions Kefas.

Rosa.