Cercador
El Zeppelin
Un relat de: Xavier Valeri Coromí- Compartir:
La noia i ell anaven a passejar. Ell li explicava els avenços de la tècnica i els grans viatges. La noia se l’escoltava, però en el cap encara en tenia un altre. Ell se n’anava amb l’esperança dels il·lusos i la noia ja es cansava dels grans invents.
Un dia la noia va veure el noi que tenia al cap amb una altra cosa. Pot ser una altra noia? L’endemà va posar el cap sobre el muscle del jove. Va adonar-se que tot s’enfosquia per una gran ombra, brogent. Una gran massa passava per sobre d’ells. Era un fenomen extraordinari. La noia aixecà el cap.
—És un aeroplà? —la noia se li va abraçar.
—No! És el Zeppelin.
Un dia la noia va veure el noi que tenia al cap amb una altra cosa. Pot ser una altra noia? L’endemà va posar el cap sobre el muscle del jove. Va adonar-se que tot s’enfosquia per una gran ombra, brogent. Una gran massa passava per sobre d’ells. Era un fenomen extraordinari. La noia aixecà el cap.
—És un aeroplà? —la noia se li va abraçar.
—No! És el Zeppelin.
Comentaris
-
Ombra[Ofensiu]SrGarcia | 28-11-2025
Amb invents d'època, aquest relat juga entre la fascinació per la tecnologia i la distància emocional entre els personatges.
El noi obsessionat amb els invents; la noia, cansada i amb un toc de gelosia, més desitjosa d'apropament emocional que de tecnologia.
Al final els cobreix tots dos l'ombra del Zeppelin. No se sap qui ha guanyat.