Cercador
EL VELL ARMARI
Un relat de: jomagi- Compartir:
L’armari barroc italià del segle XVII s’alçava, imponent, en la penombra de l’habitació. No era un moble, sinó un testimoniatge mut. La llum del capvespre es colava per les finestres i encenia els filets d’or dels relleus, on s’amagaven fulles, garlandes i querubins jugant a l’eternitat.
Vaig acostar la mà i vaig sentir la fredor llisa de la fusta, les esquerdes infinites del vernís vell. No el vaig obrir. El seu encant no era el del secret, sinó el de la presència quieta. Era la guàrdia silenciosa d’un temps que s’havia assegut a esperar en aquella foscor, elegant i de paciència pura que s’anés dissolent el pas del temps.
NSRC
Comentaris
-
memòria[Ofensiu]Atlantis | 27-10-2025
En algunes cases, cada vegada menys, hi ha algun moble que fa de memòria de temps passats. Aquest armari, que tan bé descrius, té aquesta funció.
M'agraden els mobles antics i em recorda un relat que vaig escriure jo i que parla d'una d'una calaixera. -
Bella descripció[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 26-10-2025 | Valoració: 10
Bon dia, jomagi:
Has creat una bella descripció d'un vell armari que roman en una estància plena de temps. M'agradia veure'l i acostar-me per a veure si m'inspira.
A partir del segon paràgraf, inclous a part de la descripció, a un personatge que opina, m'agradaria coneixe'l.
Una abraçada i t'animo a continuar la història.
Una abraçada,
Helena
