Cercador
El tren. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Aquell bon home no s'enduia cap lectura per entretenir el llarg trajecte. Tampoc no li agradaven els sudokus ni altres jocs del mòbil, i detestava seguir en el monitor més proper del vagó, amb els auriculars posats, els films rancis que programaven. Com a usuari habitual del tren alhora que aficionat al cinema, acostumava a fantasiejar, el respatller lleugerament inclinat i els ulls tancats, sobre pel·lícules que tinguessin a veure amb el ferrocarril. Just la nit anterior havia vist "L'últim tren de Gun Hill" (John Sturges, 1959)* però, ves per on, la imaginació va volar cap al gènere romàntic i, potser influït per aquella passatgera tan bonica de l'altra banda del passadís, acabà preguntant-se en quina situació amorosa preferiria deixar-se embolicar, a la de "Breu encontre" (David Lean, 1945) o a la de "El temps de l'aventura" (Jerôme Bonnell, 2013): a la primera, amb música de Rakhmàninov, fruit de trobades reiterades en un tren de rodalies amb una senyora casada (Celia Johnson), molt britànica, no arribaven al llit però gairebé; a la segona, amb música de Vivaldi, fruit d'una trobada ocasional en un tren de llarga distància amb una dona alliberada (Emannuelle Devos), molt francesa, sí que hi arribaven, només faltaria!
De sobte, una frenada brusca l'apartà d'aquestes cavil·lacions. Com que estaven dins d'un túnel i la llum se n'anà, quedant únicament l'enllumenat d'emergència, la foscor era gairebé absoluta. Molts s'havien aixecat i, indecisos, no sabia si baixar del tren o anar a la cerca d'algun empleat. Sortosament, el maquinista s'adreçà als passatgers per megafonia, amb veu tranquil·la, dient que no hi havia cap perill, que l'aturada segurament era deguda al robatori de cable de coure, que en aquella zona es produïa sovint, i que tinguessin una mica de paciència fins que ell rebés instruccions sobre la manera en què es procediria a l'evacuació; mentrestant, les hostesses anirien per tot el comboi per atendre les necessitats del passatge. Al cap d'uns vint minuts, s'interrompé la música ambiental i el maquinista els indicà que prenguessin l'equipatge, baixessin del tren i seguissin les hostesses que, proveïdes de llanternes, els obririen camí fins a la sortida del túnel, on diverses unitats automotrius els conduirien a l'estació més propera, per poder transbordar a un altre tren. Això sí que donaria per a una pel·lícula, pensà resignadament el nostre protagonista, tot recordant dos films dramàtics titulats "El tren", ambdós** ambientats a la Segona Guerra Mundial.
* Efectivament, el 25 de gener la van emetre pel canal Trece TV, a les 21:00. Sòlid western amb un duel interpretatiu entre Kirk Douglas i Anthony Quinn, que ja havien treballat junts a "Ulisses" (Mario Camerini, 1954) i a "Van Gogh, la passió de viure" (Vincente Minelli, 1956), sense menystenir els increïbles ulls blaus de Carolyn Jones.
** "El tren" (John Frankenheimer, 1964) i "El tren" (Pierre Granier-Deferre, 1973).
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXIII (tema: VIATJAR EN TREN) i, tret de les dues notes precedents, consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
De sobte, una frenada brusca l'apartà d'aquestes cavil·lacions. Com que estaven dins d'un túnel i la llum se n'anà, quedant únicament l'enllumenat d'emergència, la foscor era gairebé absoluta. Molts s'havien aixecat i, indecisos, no sabia si baixar del tren o anar a la cerca d'algun empleat. Sortosament, el maquinista s'adreçà als passatgers per megafonia, amb veu tranquil·la, dient que no hi havia cap perill, que l'aturada segurament era deguda al robatori de cable de coure, que en aquella zona es produïa sovint, i que tinguessin una mica de paciència fins que ell rebés instruccions sobre la manera en què es procediria a l'evacuació; mentrestant, les hostesses anirien per tot el comboi per atendre les necessitats del passatge. Al cap d'uns vint minuts, s'interrompé la música ambiental i el maquinista els indicà que prenguessin l'equipatge, baixessin del tren i seguissin les hostesses que, proveïdes de llanternes, els obririen camí fins a la sortida del túnel, on diverses unitats automotrius els conduirien a l'estació més propera, per poder transbordar a un altre tren. Això sí que donaria per a una pel·lícula, pensà resignadament el nostre protagonista, tot recordant dos films dramàtics titulats "El tren", ambdós** ambientats a la Segona Guerra Mundial.
* Efectivament, el 25 de gener la van emetre pel canal Trece TV, a les 21:00. Sòlid western amb un duel interpretatiu entre Kirk Douglas i Anthony Quinn, que ja havien treballat junts a "Ulisses" (Mario Camerini, 1954) i a "Van Gogh, la passió de viure" (Vincente Minelli, 1956), sense menystenir els increïbles ulls blaus de Carolyn Jones.
** "El tren" (John Frankenheimer, 1964) i "El tren" (Pierre Granier-Deferre, 1973).
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXIII (tema: VIATJAR EN TREN) i, tret de les dues notes precedents, consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Cine i tren[Ofensiu]SrGarcia | 09-02-2026
Benvingut, Juan Palomo,l tot i que sembla que l'invent no ha funcionat gaire be.
Sempre cites pel·lícules, de totes les que dius no n'he vista cap o potser ja no me'n recordo. Vaig sentir dir que totes les pel·lícules que porten la paraula "riu" al títol són b ones. No sé si és veritat.
El protagonista ja es veu com un actor de pel·lícula per les coses que li passen, també podria sentir protagonista d'un relat de la Montseblanc.
-
Pel·lícules [Ofensiu]Maculan | 07-02-2026 | Valoració: 10
Tot pensant en pel·lícules, el protagonista es troba en una situació de pel·lícula. Un relat molt ben ambientat i amb moltes referències cinematogràfiques.
-
Comentat[Ofensiu]Prou bé | 07-02-2026
Al repte
-
Un relat interessant... d'un solitari indomable[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 07-02-2026 | Valoració: 9
M'agrada el teu relat.
La gent solitària i inconformista (jo no soc tampoc tant inconformista) a vegades és així: ni els plaers de sempre li acaben d'agradar.
A vegades la vida és així d'aspre i poc agradable... per sort, no sempre...
Bé, Joan Palomo, ens veurem per Relats, o almenys això espero. Salut i molt bona sort!!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Diuen... [text no creat amb IA]
- Escric això el 28 de febrer. [text no creat amb IAIA]
- Un regal atípic. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LA FOLLIA (bis). [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LA FOLLIA. [text no creat amb IA]
- Més sobre grafiters. [text no creat amb IA]
- Qui mata un tirà la història l'absoldrà. [text no creat amb IA]
- Ametlles o avellanes? [text no creat amb IA]
- El tren. [text no creat amb IA]