Cercador
EL TORERO HA MORT: VISCA ELS TOROS!
Un relat de: jomagiL’esdeveniment s’anuncia com a art, però només és carn i por. El torero, vestit de llums, es creu immortal fins que la bèstia l’envolta. No hi ha gràcia en aquesta dansa, només la veritat primitiva de l’os punxant contra la pell.
La banya no demana permís. Travessa la ficció de l’elegància, el brodat i l’orgull. La plaça calla. És llavors, en el xoc brut, quan el ritual es revela: no hi ha heroïcitat en matar un animal exhaust, només en el moment fugisser en què la bèstia, amb un gest imprevist, recorda als presents la precarietat de la seva pròpia carn.
El discret encant és aquest: la mentida es desfà, i per un instant, tothom veu el que sempre ha estat: un xafardeig amb la mort, un pacte fràgil que la banya trenca amb justícia salvatge.
2025


