El temps no passa debades

El temps no passa debades

Un bon dia som infants, soldadets
de ficció i fades d’agulla i ganxet,
som actors d’una tendra primavera
amb regust d’ametllons i maduixes.
Cada instant, cada dia, es una troballa
i cada experiència una història.

Entretant, desitgem que arribi l’estiu
per vestir-nos de sol i de vacances,
i gaudir de nits que mai no s’acaben;
per aprendre a festejar a cau d’orella
tot ballant els dies de festa major.
Temps de poble, temps d’escapades
i de fugides per tornar sovint a casa.

I ja al captard, quan cendregen els dies,
la tardor ens ofrena una llar pròpia
on compartir amb els petits de la família
anous i panellets, historietes i foteses,
tots vora el foc gaudint entre rialles
d’uns juganers gallets de panís.

I en arribar l’hivern, evoquem encara
la boira tossuda, cobrint el panorama,
el gebre sumptuós vestint de filigrana
la tramoia que el vent ha dissenyat.

Ara, enmig dels dies d’oci i placidesa,
mentre escrivim i llegiu aquests versos,
notem molt endins pessigolles d’enyor.
Però, ben mirat, ni el temps, ni els anys,
els nostres, no han passat debades.

Menàrguens, maig de 2025