El suïcidi de n'Edit

Les ciutats de les planures

Ciutats cananees,

que adoraven l’amor

totes sepultades dessota del fang


Corra la sang, que corri.
Fins que no resti cap Mai més.
Sols els triats de deu i prou.
La resta. Sota el fang i no més.

 
Ciutats que veneraven a Baal, Astarte i Adon

Deus del Desig sacre i el goig.

On no havia ni infern, ni pecats

Ni culpes ni dimonis

 
I hom gaudia dels dons i  delits 

De mater gaia i de l’univers

Encara no  prostituïts, ni distorsionats ni apropiats

Per profetes ni santurrons.

 

Sodoma i Gomorra

Ciutats de semites de cananeus

Tots assassinats per un deu d’hebreus

Que amb trastorns de deliris i castrat

Assassinava qui s’atrevia a gaudir

Dels plaers naturals i no negava el seu cos


Corra la sang, que corri.
Fins que no resti cap Mai més.
Sols els triats de deu i tant sols.
La resta. Sota el fang i no més.


 
Tanmateix, la germana cannaneïta de Jericó

assassinats, tanmateix, amb trompetes assassines

Perquè varen tenir la dissort

que el deliri d’un santurró alienat

declarar terra promesa
als pastors assedegats i famolencs
que servien al deu dels hebreus

bassals de sang deixeu per on camineu,
llevat cagallons de bens d'on us esperoneu i avesse-ho


 
I el cananeus sobraven

La despoblació en marxa, per robar terres i territoris

Com ara la minoria globalista banquera i els seus lacais

Amb geoenginyeria

despoblant i assassinant pobles

robant terres, llaurant Dolors, plors i paranys.

 

Sia Amb el nom de deu o d'agendes assassines.

Milers de pobles i ciutadans cannaneïtes assassinades

Per aquells nòmades pastors

Fills del delirat Abraham que fugir d’Ur.


Corra la sang corra.
Fins que no queda ningú.
Sols els triats de deu i prou.
La resta. Sota el fang i no més.


 Edit, la muller de Lot es suïcida mirant enrere

 estàtua de sal tornada és

Amb solidaritat d’aquell poble devastat injustament

Per seguir la llei natural



Edit

En contra de lleis pastorils,

Lleis de nòmades envejoses  que dormien al ras en tendes

Dormien a terra reverenciant al deu monoteistes dictatorial

amb ferum de cabres, de suor i de desert.

Corra la sang que hi corri.
Fins que no hi quedi cap.
Sols els triats de deu i prou.
La resta. Sota el fang i no més.


Mare madona quedis ara
el pare nos el cuidarem
amb estatua de sal bé estarà,
la voluntat dels àngels serà.
 

Ella mira enrere.

Vol ser sal, per purificar  les nafres, dolor i morts

De la vergonya del titella del seu home

Injust, silent, covard

Que traeix al seu poble


Mes tard les filles
en coves clandestines
embriagant al pare.....

La festa extatica de pecaminossos i deliris

Secrets inconfessables
a la fosca
i empard'embriacs i al·lucinacions
de pobles macabres


Corra la sang, que corri.
Fins estroncar tot ser viu i Mai més.
Sols els triats de deu i Agendes brutes I rastreres.
La resta. Sota el fang ben endins,
I cap més.