Cercador
EL SOMIADOR SOMIAT
Un relat de: jomagi- Compartir:
EL SOMIADOR SOMIAT
Els primers raigs de sol travessaven la persiana. Ella es va estirar, notant la calidesa de les espatlles del seu home, que encara dormia. Va somriure. La vida era senzilla i agradable.
Va baixar a fer cafè. La cuina era un reflex d’aquesta pau: gerros nets, el pa tallat, el microones. Però mentre esperava, la llum va canviar. Dels contorns dels objectes es van tornar difusos, com si la realitat s’aixequés com un teló. Va notar una pressió estranya al pit, una consciència aliena que l’observava des de fora.
I en aquell instant de claror insuportable, va comprendre. No era ella qui somiava la vida. Era la vida, una ment conscient i immensa, qui la somiava a ella. El cafè va sortir. Tot havia tornat a la normalitat. Però res no tornaria a ser igual.
2026
Comentaris
-
un relat que m' agradat molt [Ofensiu]Noia Targarina | 25-01-2026 | Valoració: 8
Bona vesprada jomagi,
Un relat molt ben escrit,
molt descriptiu ,
i que s' enten molt bé.
M' agradat molt llegir-lo fins al final
Atentament
Noia Targarina -
Qui somnia a qui?[Ofensiu]Percival Ashford | 25-01-2026
El missatge central arriba clar i sense ambigüitats: la protagonista viu un moment de despertar ontològic en què inverteix la relació subjecte-objecte. És una idea potent i no gens original (apareix en filosofies orientals, en el “somni de Zhuangzi”) però tu l’has sabut vehicular de manera senzilla i efectiva en poques línies.
Les frases les trobo molt ben construïdes a excepció d’una en la qual potser podria haver-hi un error: “Dels contorns dels objectes es van tornar difusos”. Suposo que seria millor “Els contorns dels objectes es van tornar difusos”. O bé, "Dels contorns, els objectes es van tornar difusos." Però vaja, parlo d'oïda, el teu criteri és el que val.
