Cercador
El serpent
Un relat de: Xavier Valeri Coromí- Compartir:
—Aquest nen pateix fam!
En Ventura mulla el dit amb llet de cabra i el posà a la boca del nadó que xuclà. Aconseguí que el nen xarrupés més llet de cabra fins que parà de plorar i s'adormí.
L'endemà, en Ventura seguí la Maria fins al roure i s'amagà. Veié com la Maria oferia el pit al nadó, Llavors un gran serpent sortí de la malesa i fixà l'esguard als ulls de la Maria que quedà adormida. El serpent apartà el nen del mugró i xuclà. Fou quan aparegué en Ventura amb el garrot alçat. El serpent s'aixecà dret, mostrà el fible i els ullals, però en Ventura li trencà l'esquena d'en precís cop de bastó. Li arrencà el fible i el feu assecar al sol. Les pólvores guareixen malalties. Aquest serpent no portava cap diamant a la cua. Les pólvores sí que van servir.
Comentaris
-
L serp[Ofensiu]SrGarcia | 10-10-2025
M'ha agradat molt aquest relat, com de llegenda popular o de conte de la vora del foc.
A les llegendes rurals hi ha una dualitat molt forta entre la serp i el fardatxo:
Serp: ombra, femení, humit, terra, misteri.
Fardatxo: llum, masculí, sec, sol, acció.
Però les serps, amigues de les dones, són ambivalents, els xuclen la llet, com al teu relat, i eixuguen els pits de les lactants.
Molt ben representada la naturalesa i la por que pot provocar. El fible convertit en medicina és una altra mostra de la dualitat que sempre trobem a les rondalles: una cosa es pot convertir en el seu contrari.
La dona presa de l'encanteri i l'home que actua i els salva, mostren també arquetips molt arrelats.
Molt ben fet això d'escriure un relat amb tocs tradicionals, de conte, de rondalla i amb els arquetips més característics del gènere.
Un relat breu però ple de simbolisme, que recupera amb encert la veu ancestral de les rondalles catalanes. -
Potser[Ofensiu]Prou bé | 10-10-2025
Potser ja havies escoltat aquesta història de petit,. Jo sí. Amb tot, aquest m'ha agradat més, acaba bé, amb la derrota del mal.
Amb total cordialitat