El senyor del foc

Un relat de: sants78

Van llençar un bon troç de tronc al foc. Aquest com si ho sentis va espetegar de forma seca i violenta. El fum que sortia pujava cel amunt rápidament mentre les flames, però sobretot les brases, iluminaven la sala, banyant-la amb una llum lleugerament taronja. El fort olor que produeix la fusta cremada donava a aquell ambient una estranya sensació melangiosa.
D'altra banda tots miraven el foc fascinast,com nens petits, sense cap perill del recel que podia comportar. En la foscor de la nit el foc esdevenia el centre d'atenció, el convidat de pedra. En certs instants magics tots compartien la mateixa sensació. No importava qui fossin o perque eren allà. Simplement eren tots devant d'aquella llar de foc, embadalits per les flames i el espetecs. Potser, qui ho sap, la magia del foc consisteix en aixó mateix, en veure com la natura s'autodestrueix a ella mateixa, com la vida es converteix en cendra. Era sense cap dubte quelcom més profund, era una sensació gairebé d'espiritualitat.
De cop i volta les flames van començar a creixer. En un primer moment tots ho van veure com un fet normal, però només va ser per uns segons doncs després d'aquesta sobtada crescuda van poder veure com entre aquelles grans flames es formava una silueta ¿humana? En un principi ho va semblar.
Tots els qui eren al refugi devant de la llar de foc van començar a cridar amb més sorpresa que por. Com un acte reflexe retrocediren un parell de pases enrrera, un d'ells amb tanta precipitació que caigué a terra. Gairebé tan ràpid com havia caigut va posar-se dret. En aquell moment tots quatre miraren a terra, i quan van tornar a fixar-se en la llar de foc van veure com aquella figura s'anava definint. La seva mà dreta assenyalava cap adalt i la seva mà esquerra cap abaix.
Un riure gairebé histeric va resonar a la llar de foc. Després unes paraules van fer creixer la tensió de l'ambient.
-El dia per fi ha arrivat.
El noi que havia caigut a terra agafà una pedra de terra i la llençà amb totes les seves forces contra aquella figura. De forma extranya aquesta va sortir rebotada a molta més velocitat. S'escoltà un crit i tots van veure com el noi queia a terra amb un gran trau al front.
-Imbécil, creus que amb una misera pedra em faràs caure. Crec que jo ja he caigut força. Caic desde que l'home es home, és més, caic desde que el la terra és terra.
-No ens matis! -Suplicà somicant el noi que tenia el trau al cap.
-La gent com vosaltres no em val per res morta. Tard o dora vindreu tots a casa meva, tan si voleu com si no. En el fons sou tots uns pecadors empedreits. Escolteume bé, doncs rebreu una revelació i vosaltres sereu els testimonis d'allò que succeirà. Vosaltres sis sereu les meves esglesies, sereu el meu braç a la terra. Qui tingui oides que escolti, doncs qui escolti tastarà amb mi el fruit prohibit. El dia s'apropa, aquell que es digne per obrir el rotlle dels set segells l'obrirà.
-No puc entendre el que dius.
-Mentre vosaltres esteu aquí sols a la muntanya, pel món ja cavalguen els quatre jenets, la guerra, la fam, la peste i la mort. Aviat el sol es tornarà negre, la lluna roja i els estels cauran. El fi s'apropa.
-Bé, però tu que vols.
-Aquesta és l'última nit de que l'humanitat viurà i jo us brindo l'oportunitat de viure al meu parais per sempre més.
-Però que vols que fem?
-Simplement vull que sigueu plenament lliures durant aquesta nit. Feu tot allò que en qualsevol moment de la vostra vida vau desitjar. Aquell que ho faci viurà per sempre al meu costat i podrà fer el que vulgui per sempre.
El primer en reaccinar fou el noi que havia caigut a terra. Mentre la sang del seu front li gotejava per la cara ell es va girar cap a una noia que tenia darrera i amb un sola, però brusca estrabada li arrencà la samarreta. La noia va fer un crit d'angunia i a la vegada de por, però quan tots sentiren com aquella bestia que havia aparegut a la llar de foc reia, ningú va gossar moure un dit per impedir el que succeiria. Així quan el noi es va veure lliure va proseguir la seva terrible tasca. Entre moviments bruscos i bofetades va despullar a la noia, i un cop ja ho havia fet es llençà sobre d'aquesta com una autentica fera, sense pietad, sense compasió. Cada embestida anava acompanyada de nous crits i cada crit excitava més a aquell animal, però de cop i volta un dels altres nois li etzivà un cop de genoll a la cara i aquest caigué a terra inconscient.
El noi que havia donat el cop a l'altre es va apropar a la noia, que plorava desconsoladament a terra. Aquesta, sense saber que fer, es va abraçar al seu salvador. Ell en sentir el tacte de la pell de la noia va somriure. Amb una empenta la va apartar i acte seguit la va possar de quatre grapes a terra. Un cop ella es trobava en aquesta posició ell es va llençar sobre d'ella, que sense entendre res va tornar a cridar.
Les altres dues noies i l'altre noi semblaven haver entes en que consistia el joc i de forma més pacifica però no pas meny brutal havien començat a jugar. El noi que era a terra, amb tota la cara plena de sang es va aixecar d'un bot i quan veie com havia quedat exclos de tot aquell joc agafà un gran roc i el deixà caure sobre el cap del noi que li havia agredit. Aquest caiguè i la sang començà a brollar del seu cap. Mentre tots reien en veure al noi agonitzant a terra, la noia va sortir arrastrant-se pel terra sense que els altres la veiessin.
Però sobtadament les altres dues noies van empenyer al noi que sagnava cap a la llar de foc. Aquest caiguè d'esquenes i en un moment la seva roba es va encendre. Així els crits tornaren a plenar la sala. El noi intentava apagar el foc, inutilment, donant-se cops contra les parets mentre els altres tres reien. De cop i volta, i en un dels seus últims moviments, agafà una ampolla de rom i la trencà al cap d'una de les seves agresores. L'alcohol començà a caure pel cos de la noia, que en pocs instants es va encendre com una gran bola de foc. Tot el refugi va començar a cremar i sense poder-ho resistir també es van encendre les vigues de fusta. Així el refugí es va enfonsar sobre d'ells.
Llavors la noia que era a fora, despullada va poder sentir una veu que deia.
-Cinc de sis, no està malament, m'he divertit força. I es que als humans els hi dius qualsevol cosa i s'ho creuen, bé, en una cosa no els he enganyat, per a ells s'ha acabat el mòn.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487930 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]