EL SENTINELLA

Quan el funcionari agafà el telèfon li demanava detalls i continuava dient-li que li donara el nom i el seu telèfon. Però l'Andreu insistia el més ràpid possible i que això del nom ho oblidara, no era massa precís.
En aquell moment va finalitzar aquella conversa amb el policia l'Eufrasi, l'Andreu va tornar sigil·losament al balcó i va notar l'arrencada del Ford, cosa que les va costar.

Ja s'allunyaren un poc d'aquell aparcament, el cotxe no donava de si, no anava en bones condicions i es va parar.
Passaren uns minuts, angoixants aquells lladres i van decidir tornar a l'aparcament de nou, però les va costar. El més alt va eixir del cotxe dient grolleries i el més baix es va quedar al volant. Pretenia aparcar-lo de nou, per espentes d'aquest més alt.

Després de quasi quinze minuts aproximadament molt pesats, a la fi aquells lladres van poder posar el cotxe on estava.
L'Andreu mirava atònit tota aquella peripècia d'aquells dos tipus. Però la policia no aplegava.

De sobte notà que tancaven el Ford amb ràbia, eixien disparats de dins i el dirigien a l'altre cotxe amb molta pressa.
L'Andreu no podia resistir-lo més i es dirigí immediatament al telèfon. Veia que aquells dos murris estaven disposats a furtar un altre cotxe. A la fi, quan marcà tot nerviós el 093, aquell policia va comentar que ja estava en marxa una patrulla i que tingueren paciència. De fet, el policia havia comunicat la situació del delicte, però tardaren massa.

Si passen més minuts, aquests dos lladres aconseguirien engegar el Seat que tenien entre mans, pensava l'Andreu observant les mans d'aquells dos tipus, que no paraven d'insistir en el pany, d'aquell cotxe.

Li era fins divertit; i així aquella nit estiuenca va romandre de sentinella. El seu viril aspecte d'home jove i a la vegada formal li permetia a aquella família una certa responsabilitat.
Amb paciència i aprofitant la preciosa nit de juny es va llitar més bé prompte, perquè eren les dotze i vint.

Aquell balcó era com un punt clau, perquè la vista que dominava era especialment bona perquè atalaiava tota la plaça espectacularment. Eren uns dies de crisis per a l'amo del pis aquell i li era necessari anar a casa d'un familiar, per aquesta raó va pagar bé a l'Andreu perquè es quedara de sentinella del pis i del cotxe que hi havia deixat en aquella plaça.
Quan eren les tres i mitja de la matinada, l'Andreu va notar un soroll estrany que provenia de fora, perquè el balcó no havia deixat obert. Es va alçar immediatament i va mirar tota la plaça sola, però a la vegada plena de cotxes abarrotats.

De sobte va veure dos individus, que eixien del costat dret d'un Renault. Un era prou jove i més ben alt; l'altre ho albirava baix i d'aspecte informal i arrissat els seus cabells.
El sentinella no podia imaginar el que posteriorment anava a esdevenir. Per un moment el més baix se'n va anar directament fins a un cotxe, era un Ford roig; mentre l'altre des d'una posició admirava la plaça deserta de gent.

No podien imaginar qui està mirant, ho ignoraven completament. Aquell tipus no parava de furgar aquell cotxe Ford, cosa que l'Andreu es va adonar de seguida. Però pensà per un moment que encara sort no era el cotxe del seu amo.

Ell, de totes maneres va anar tan ràpidament com es puga a telefonar al 093, amb una ràbia fora de sèrie. Com eren ja les quatre de la matinada i el sentinella estava tot nerviós, va fer un soroll i prou fort perquè se n'adonaren aquells lladres, però l'arrencada del Seat i un altre cotxe que aplegava a la plaça, en aquell moment, no pogueren sentir res.

En uns minuts després la policia aplegava a la plaça i es van detenir impactants al costat del cotxe, cosa que van confondre amb el cotxe dels lladres reals.

Un policia baixà com un llamp i feia parar a aquell home que no tenia res a veure i amb els lladres reals, el qual volia aparcar. Li va demanar la documentació i tot estava en regla, després li va fer baixar del cotxe i els minuts passant-se.

Aquells lladres a la fi van moure el cotxe que tenien entre mans. Però l'altre policia que estava al costat del cotxe patrulla va veure que el seu company havia fet parar el que no era. Aquest es dirigí corrents al Seat que tenien els lladres i els posà, davant fent-los parar.
L'Andreu ho va veure tot, i a la fi es relaxà del surt que tenia. Immediatament emmanillaren als dos lladre.
Aleshores, l'Andreu baixà a la plaça per a veure tota l'acció que hi havia vist. Veié als dos xavals de més prop. No els coneixia de res. Mentre els mirava se sentia un poc culpable, però encara sort va aconseguir dominar la situació.