EL SECRET DEL AMETLLER

Diuen que no soc ben arribat. Els companys em miren malament a l’escola, alguns riuen. Els pares em van renyar molt. El mestre s´en feia creus de tot plegat. I el mossèn mai l´ havia vist tant enrabiat.
I tot per ser tant bona fe. No tinc malicia, si una cosa la diuen, jo la crec , perquè haurien de dir mentides ?. No ho entenc ...

Primer de tot us tinc de dir que tinc nou anys. Vaig néixer un cinc de Gener de 1959 i soc fill únic. Vaig a l’escola del meu poble i no soc el primer de la meva classe. El meu nom es Albert.

Un dia en Lluc, un company em va pregar perquè anés a jugar amb ell. Varem jugar a bales a cartrons i entre joc i joc em va confessar un secret.
Albert saps que jo vaig moltes vegades a la parada del autobús de línea ?
I que hi vas a fer, vaig respondre jo ? Promets que no diràs res, ja saps que aquest poble, si dius una cosa a un es com “El secret del ametller “,es va acostar mes a mi. Va xiuxejar a cau d’orella molt misteriós. Hi trobo diners, la gent que esperen el cotxe de línea els perden i cada dia trobo duros, pessetes, sols es te de gratar una mica com si busquessis bolets. Vols venir ara, que no hi ha ningú i ho mirem?

En Lluc es va agenollar per terra i si, va sortir que un duro que tres o quatre pessetes. Jo molt engrescat vaig trobar dues monedes de cinc pessetes i una de pesseta. Que content em vaig posar. Veus, deia, més no ho diguis a ningú que si s’arriba a saber vindran tots. Varem anar cap a la botiga del “Coix” i la quantitat de gormanderies que varem comprar i encara ens va sobrar per fer un vermut amb anxoves al Bar del poble.

Al mati va venir el mossèn a col•legi Algú havia robat la caixeta de Sant Isidre. Va indagar i tant el “ Coix” com en Manel del Bar varen confirmar, que en Lluc i jo portàvem mes diners dels que solíem.

Els varem trobar al terra , com si busquéssim bolets vaig dir jo. La cara que li va quedar al mossèn ,va ser un poema. Per això diuen ara que soc curtet. Hem va engalipar en Lluc.