El secret de la Gwenie

Feia dies que la Gwenie, la criada de Mrs Lane sabia que el seu cos patia canvis hormonals importants. El què no sabia és si la senyora Mrs Lane se n’havia adonat. La Gwenie va anar cap a la sala d’estar, un indret amb finestrals grans per on es veu el carrer,un carrer de ciutat benestant, i un interior amb sofàs i butaques de vellut vermell, una tauleta pel te, i una xemenia i tot. Mrs Lane estava asseguda a la seva butaca de vellut, absorta .
Gwenie està buscant mentalment les paraules per encetar una conversa i aleshores és quan diu: –Quin sol que fa avui, senyora, no troba? – -Sol? Respon tornant en si i mirant-la cap a ella.-Si avui hi ha una boira densa i espesa- Et trobes bé Gwenie? Fa dies que et noto una mica estranya -Eh, sí d’això precisament li volia parlar, senyora. Com veig que vosté ha tret el tema. -Va dir ella balbucejant –No entenc res del què dius Gwenie- -És que volia parlar-li d’un… , ella fa una pausa, i mentre la senyora se la mirava sense comprendre res, -tinc un secret!- -Què diu d’un secret?-Pregunta Mrs. Lane. –Sí, veurà, ja haurà notat que estic diferent. –Sí, sí, no sé si són els cabells… -Deixi, deixi que continuiï. Ja veurà que tinc anades i vingudes al lavabo, sovint tinc canvis d’humor i també, ja haurà vist que m’ha crescut la panxa-diu entre rialles.
-Ah sí! Sí que tens més panxa, sí! Deu ser que últimament menges més, ja me n’he adonat. –Aleshores ja ho sap, -Què sé? En aquell moment, entra el jardiner a la sala d’estar, i quan veu a la Gwenie, exclama: Gwenie, enhorabona,per quan l’esperes? Aleshores Mrs Lane comença a entendre quin era el secret de la Gwenie, i tots tres es posen a riure, encara que la rialla de Mrs Lane té el regust amarg.