Cercador
EL ROURE DEL GIOL. PARROQUIA DE SANTA COLOMA SASSERRA. CASTELLCIR. EL MOIANÈS
Un relat de: Antonio Mora Vergés El dilluns 17 de maig de 2021 repetia en companyia del Pere Albert Carreño,
i el Juan Navazo Montero, visita a Castellcir, al terme del Moianès, entre d’altres
llocs ho fèiem a l’antiga parròquia d Santa Coloma Sasserra, i
al roure del Giol.
Els explicava “ batalletes” - això
amb els pas dels anys, és un costum, que quasi tothom practica - , i els
recordava com havia conegut – descobrir
és un mot presumptuós , oi ? - aquest paratge, i com les qualitats espirituals
que estan associades als roures, i més en concret a aquest roure del Giol, se’m
van fer paleses, a mi i als meus companys de viatge ; ens trobàvem al límit de les nostres forces
físiques i àdhuc psíquiques, veníem d’una llarga caminada, que ens havia portat
fins a Sant Cugat de Gavadons , anomenat antigament com Sant Cugat de
Coll-sa-sima i pertanyent avui al municipi de Collsuspina, afegiu a això un sol
de injustícia, que ens queia a plom
aquell estiu de l’any 2.005, en que patíem
una sequera angoixant que fins i tot havia
portat restriccions en alguns moments als pobles del Moianes; per acabar-ho d’adobar, remeneu tot amb un to psíquic particularment
baix derivat de problemes de salut, de feina, o del que més us agradi; només la
certesa de trobar el roure i la seva ombra, ens feia caminar encara, quan
passada la masia de l’Espina, teníem per endavant no menys de cinc quilometres
que esdevindrien quasi insuportables !; havíem esgotat les reserves d’aigua ,la
sensació no era ja de cansament , era clarament de decandiment, més que caminar
arrossegava els peus !, fins la Bruna, la gosseta fox-terrier, companya de tantes i tantes sortides, estava
al límit de les seves forces, i es situava clarament dins l’ombra que
projectava l’Antoni Ibáñez Olivares, que en aquell moment, en termes ciclistes,
val a dir que tirava literalment de nosaltres !.
Finalment com una bestreta del
Paradís, vàrem veure la Creu de terme que està al vell mig del pla de Santa
Coloma Sasserra, i la presència del roure del Giol que semblava cridar-nos, ens
vam apropar a l’arbre, i de primer ens vàrem abraçar a ell, per acabar asseguts a les seves
arrels una bona estona.

En aixecar-nos la sensació de cansament havia desaparegut !, i també per
alegria nostra, semblava que ens havíem rentat els vidres de les ulleres de
l’ànima, perquè el sol lluïa de forma diferent, l’aire tenia un flaire
desconegut, però fresc i agradable i tot plegat ,de les hores ençà, sembla que tot ha trobat el lloc i el moment que li
pertoca; per descomptat, sempre hi haurà algú que no ho voldrà creure, però
tinc per cert que els arbres son uns dels millors amics que tenim !
En tot cas, Castellcir està ben aprop , i comprovar la certesa del tot el
que aquí us explico - com feien el Pere Albert Carreño, i el Juan Navazo Montero -
no us costarà gaire, oi ?
i el Juan Navazo Montero, visita a Castellcir, al terme del Moianès, entre d’altres
llocs ho fèiem a l’antiga parròquia d Santa Coloma Sasserra, i
al roure del Giol.
Els explicava “ batalletes” - això
amb els pas dels anys, és un costum, que quasi tothom practica - , i els
recordava com havia conegut – descobrir
és un mot presumptuós , oi ? - aquest paratge, i com les qualitats espirituals
que estan associades als roures, i més en concret a aquest roure del Giol, se’m
van fer paleses, a mi i als meus companys de viatge ; ens trobàvem al límit de les nostres forces
físiques i àdhuc psíquiques, veníem d’una llarga caminada, que ens havia portat
fins a Sant Cugat de Gavadons , anomenat antigament com Sant Cugat de
Coll-sa-sima i pertanyent avui al municipi de Collsuspina, afegiu a això un sol
de injustícia, que ens queia a plom
aquell estiu de l’any 2.005, en que patíem
una sequera angoixant que fins i tot havia
portat restriccions en alguns moments als pobles del Moianes; per acabar-ho d’adobar, remeneu tot amb un to psíquic particularment
baix derivat de problemes de salut, de feina, o del que més us agradi; només la
certesa de trobar el roure i la seva ombra, ens feia caminar encara, quan
passada la masia de l’Espina, teníem per endavant no menys de cinc quilometres
que esdevindrien quasi insuportables !; havíem esgotat les reserves d’aigua ,la
sensació no era ja de cansament , era clarament de decandiment, més que caminar
arrossegava els peus !, fins la Bruna, la gosseta fox-terrier, companya de tantes i tantes sortides, estava
al límit de les seves forces, i es situava clarament dins l’ombra que
projectava l’Antoni Ibáñez Olivares, que en aquell moment, en termes ciclistes,
val a dir que tirava literalment de nosaltres !.
Finalment com una bestreta del
Paradís, vàrem veure la Creu de terme que està al vell mig del pla de Santa
Coloma Sasserra, i la presència del roure del Giol que semblava cridar-nos, ens
vam apropar a l’arbre, i de primer ens vàrem abraçar a ell, per acabar asseguts a les seves
arrels una bona estona.
En aixecar-nos la sensació de cansament havia desaparegut !, i també per
alegria nostra, semblava que ens havíem rentat els vidres de les ulleres de
l’ànima, perquè el sol lluïa de forma diferent, l’aire tenia un flaire
desconegut, però fresc i agradable i tot plegat ,de les hores ençà, sembla que tot ha trobat el lloc i el moment que li
pertoca; per descomptat, sempre hi haurà algú que no ho voldrà creure, però
tinc per cert que els arbres son uns dels millors amics que tenim !
En tot cas, Castellcir està ben aprop , i comprovar la certesa del tot el
que aquí us explico - com feien el Pere Albert Carreño, i el Juan Navazo Montero -
no us costarà gaire, oi ?
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6679 Relats
857 Comentaris
4954640 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L'AUTOR D’AQUEST EDIFICI DE CORNUDELLA DE MONTSANT?. EL PRIORAT. TARRAGONA
- ESGLÉSIA (I MAS) DE SANT DEL MARTÍ FORN DE VIDRE. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA. MONTSERRAT.
- IN MEMORIAM. LES ESCOLES PÚBLIQUES DE TIANA DELS ANYS 40 DEL SEGLE XX.
- IN MEMORIAM. COOPERATIVA LA FAVORECEDORA .L’AIGUAFREDA QUE EL TEMPS D’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL. [ ENCARA]
- ESCOLA DE LES VENTOSES. PREIXENS. LA NOGUERA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.
- IN MEMORIAM. ESCOLA D’ESCALÓ. LA GUINGUETA D’ANÈU. EL PALLARS SOBIRÀ
- CA L’ARTUSA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. ANTIGUES ESCOLES DELS MASOS DE LIMIANA. LLIMIANA. PALLARS JUSSÀ.
- ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT-VEDRUNA. PUIGCERDÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- IN MEMORIAM. DE L’ESCOLA DE GINESTAR A CAL COMPTE. RIBERA D’EBRE
- MARISTES GIRONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.
- IN MEMORIAM DEL CENTRE AUTONOMISTA DE DEPENDENTS DEL COMERÇ I DE LA INDÚSTRIA. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- IN MEMORIAM DE L’ESCOLA VALLPARADIS A CAN JULIÀ DE LA QUADRA, BRESSOL DEL BÀSQUET A CATALUNYA . TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.