El Rei del Rock

Un relat de: bloodymaruja
El so del motor trucat del Súpermirafiori em despertà de la becaina ; Arribava l'Elvis amb la pasta.
Fent honor a la imatge que tenia el Rei del Rock abans d'engreixar-se com un porc , el gitano duia una caçadora de cuiro, texans arrapats i unes botes negres de talons alts. La camisa oberta deixava veure una pitrera peluda carregada de cadenes d'or.
Era un tio legal l'Antonio, de renom Elvis. Controlava un parell d'obres de les urbanitzacions properes i es buscava la vida amb el que podia. Jo li venia la merda que em pujaven de Casablanca i altres foteses pròpies d'una iaia com jo; receptes, Valium ,pegats de morfina i de vegades,quan en tenia , cabdells de maria.
Abans de que toqués el timbre li vaig abocar en un plat l'escudella que m'havia quedat de dinar . Mentre ell xarrupava la sopa , vaig anar al rebost a avisar el Jacinto. El malparit insistia en fer servir la sirla , però jo ja l'havia avisat que era massa gran per fregar la sangada.
A la cuina , l'Elvis ja pesava figues i havia trencat el plat d'un cop de barbeta .El Cinto el va enganxar pel coll des de darrera amb la corda de nylon però el gitano, alt i gros, encara va espernegar una llarga estona abans de quedar-se quiet i que el poguéssim arrossegar fins el maleter.
Quan el Súpermirafiori arrencà fent una bona derrapada , vaig entrar a casa ,em tragué del davantal la cartera del Rei del Rock i ,només per si de cas, vaig tornar a comptar el feix de bitllets que m'havia donat el Jacinto.
Encara podria tornar a trencar el son abans de que arribessin els xavals de l'institut a buscar la xocolata.

Comentaris

  • Bloody negra[Ofensiu]
    Oke | 21-04-2013

    Salut bloodymaruja!

    M'agrada la teva bio. M'agrada aquest relat directe. Me'l crec. Feina feta, diria. L'Antonio, un tio legal, en Jacinto, un malparit, però los "jurdeles" són los "jurdeles". Bo això.

    I gràcies per entretindre't al meu aparador una estona. Ens seguim.

  • Crítiques i ànims[Ofensiu]
    quimmiracle | 13-03-2013

    Bloody negra i sangonosa! Una nova faceta fins ara inèdita! Si et sóc sincer, crec que la idea és bona però que tot queda com molt simple i previsible, superficial m'atreviria a dir. Però, tot i això, crec que tens fusta d'escriptora negra! Diuen que aquest gènere és propi de temps de crisi, deu ser això... però per al meu gust és un dels més interessants i Chandler un dels més grans novel·listes de tots els temps. Una salutació ben forta i endavant amb les atxes!

    Quim

  • La iaia i l’hampa[Ofensiu]
    rautortor | 23-02-2013


    Amb el teu estil tan personal i peculiar ens has presentat un cas que ben bé podríem ubicar al raval barceloní. Aleshores, amb aquesta geografia tan familiar, no ens resulta difícil imaginar la fesomia dels protagonistes. Per no parlar de l’attrezzo, el Seat supermirafiori, la indumentària agitanada de l’Elvis, la “merda” estupefaent, la cuina, la sirla, la corda de persiana...

    Però, sobretot, la forma desinhibida i fresca com ens presentes un assassinat en directe. Una feina matussera, sense cap glamur, com correspon a l’ambient que has triat pel teu relat, amanida pels tocs plens de quotidianitat que ens resulten familiars al lectors de certa edat, com si ho estiguéssim veient.

    Segueixes mantenint el llenguatge directe i la naturalitat que et caracteritza.

    Raül

  • En Franz[Ofensiu]
    allan lee | 16-02-2013

    fa un comentari tan brillant- i que subscrit en totes les paraules- que jo no puc dir gaire més. Contundent, detalls clavats. També em sembla entendridora la tria de ". l'arma". I el final, els nois que venen a la "xocolata"...noia, ets una primera espasa en descriure els ambients que et dóna la gana. Em pasma i m'admira cada cosa que escrius. Un petó

    a

  • Bloody[Ofensiu]
    Gabriel M. | 16-02-2013 | Valoració: 10

    Un escrit directe y clar. M'agrada la història en si i el seu desenvolupament. Pobre Elvis... pobres tots una miqueta.
    Una besada

  • Toma Ya.....[Ofensiu]
    Annalls | 15-02-2013

    .....així que comences a treballar i això es el que se't acut??? Ai! no ens donis pistes dona...que si de cop i volta deixes la fabrica...
    Em sembla que es el primer relat negre que et llegeixo....doncs bé , no m'agraden les coses negres però ha estat bé. Fas una mica de por eh!!!!

    He llegit els dos comentaris que t'ha fet...evidentment no se de tècniques, Però realment es treballa tant ? o més que res surt ...crec que es un entremig.
    Anna
    I anim a la feina , vull que facis magdalenes....

  • Sense estridències[Ofensiu]
    franz appa | 15-02-2013

    Ràpid i brillant com un Supermirafiori: Dur, directe i concís. Amb economia de paraules però luxe de detalls. Com el cotxe al·ludit, té trucs, però a diferència d'ell, no és estrident. Tot és força casolà, i se'ns presenta amb un llenguatge quotidià, sense èmfasis.
    Entendridora la motivació de l'arma escollida per la feina.

    Salutacions,

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com