El record de la capella de Sant Jaume de Castellví de Rosanes

Josep Salvany i Blanch, recolliria les darreres imatges d'aquesta capella, integrada avui dins l'anomena't Mas de Sant Jaume. Explica la Montserrat Pagès i Paretas, que no li ha estat possible visitar les restes, ja que els actuals propietaris ho impedeixen. Ara, quan -segons diuen- vivim en un estat democràtic, aquesta mena de conductes han de rebre - a banda del rebuig social, que el tenen - la sanció des poders públics. Us recomano el llibre Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat de l'autora esmentada.

D'aquesta capella possiblement votiva - Sant Jaume ha estat adjectivat durant molts i molts anys com "matamoros" - , us en fem un breu tastet informatiu :

La capella, documentada el 1288 i el 1292, fou construïda en un coll, entre Montgai i el turó que ocupa el castell de Sant Jaume; la relació entre la Capella i la derrota dels almoràvits en l'escomesa del 1108, té una clara relació que confirma el caràcter votiu a que ens referíem en e paràgraf anterior.

Segons les cròniques estava formada per una sola nau, capçada per un absis semicircular, amb arcuacions llombardes entre lesenes com a decoració exterior. Segons Eduard Junyent, la carreuada de l'estructura de la nau assenyala una modalitat ja avançada dins el primer art romànic, com una prolongació de les maneres llombardes.
Va ser cremada el 1936 i aleshores es perdé la imatge de Sant Jaume, policromada i de tradició romànica, que s'hi conservava.

Sou pregats - com ho va fer la Montserrat Pagès i Paretas - d'intentar accedir a les restes d'aquesta Capella, i com ella de fer saber per arreu - si el cas es dona - que no us han deixat accedir al que originàriament era patrimoni de tothom, i ho serà per sempre, malgrat les absurdes desamortitzacions espanyoles.

Les fotografies del Josep Salvany Blanch ens permeten fer un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX.

Esglésies, monestirs, creus de terme, esports de muntanya, paisatges, fonts, retrats de la gent del carrer i dels amics i familiars, són alguns dels temes d'aquesta col·lecció d'imatges.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. L'abast cronològic de la col·lecció es situa entre 1911 i 1926. A aquest fons de plaques s'afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites que permeten identificar cada clixé, aportant la descripció o títol de les imatges així com altre informació tècnica.

Sortosament - tot i que de forma escadussera - Catalunya episòdicament dona grans persones com el Josep Salvany Blanch.