EL QUIOSQUER

Un relat de: Identitat Inedita
EL QUIOSQUER
El cotxe que rega ha passat fa poc i s’ha endut les ferums de la nit i ha deixat una flaire de frescor rodona.
Una petita claror s’escola entremig del carrer estret; llum de l’est. El dia apunta.
Els fanals encara encesos no gosen abandonar la tasca. En mitja horeta ja podran descansar fins a la nova fosca. Els carrers acaben d’estrenar la humitat de la matinada.
Un primer llum apareix a la façana de l’illa de cases que tanca la plaça. És la del bar de la Paquita. S’hi posa molt d’hora. Té uns parroquians que de bon matí s’hi aturen per fer el primer cafè. Ja té un bon assortit de pastes, i platets amb cullereta i sucre a punt. Les pastes sobre la barra encara són calentes. Xuixos, croissants, ensaïmades… Per a tots els gustos. Els bocates els fa al moment: truita, xoriço, formatge… Sovint, acompanyats d’un got de vi. Alguns agosarats comencen el dia amb un cigaló o conyac. Sí, el segon llum del carrer que ja dóna senyals de vida és el de la fleca. De fet, a les quatre ja tenen el gènere a disposició i abans d’obrir al públic ja han repartit les primeres comandes.
L’olor se sent de cap a cap de carrer. Unes mestresses apressades ja hi fan cua. Els seus homes comencen la jornada aviat i no tots passen pel bar; cal tenir-los la vianda preparada.
Més avall, un altre llum deixa entreveure un altre comerç: la fruiteria. El colmader espera el camió amb les verdures fresques que vénen del mercat central. Caldrà distribuir les mercaderies sobreres del dia abans barrejades amb les que li arribin ara de forma prou atractiva. Ai, en Sergi!, una mica trapasser sí que ho és.
Un llum verd fa cap davant d’una porta. És un taxi que deixa anar l’ombra d’algú que ha fet un torn de nit. Queda aturat a la vorera amb el senyal de lliure ben visible; ara no té ganes de rondar per buscar clients; temps n’hi haurà durant les dotze hores que tindrà de feina per fer calaix i acontentar l’amo.
Uns peus apareixen des de la cantonada del capdamunt. Corren. Sembla que algú té pressa per alguna cosa. Sí, ara ja se li veu el cap; és l’Eugeni, el quiosquer. No fa tard però li molesta ser l’últim a obrir la parada.
Diu un bon dia general a ningú en particular, apuja la persiana del quiosc i fent el tomb hi entra per la porta del darrere. El mostrador està endreçat i les prestatgeries a punt de rebre el nou gènere.
El furgó que reparteix els diaris i revistes de les diferents redaccions està a punt d’arribar.
Cada dia té una emoció nova en llegir els titulars. Què haurà passat de nou que es mereixi estar en portada dels principals diaris?
Els setmanaris, còmics i revistes d’edició mensual són diferents, més monotemàtics, i les de cotilleo no cal ni dir-ho. Sempre les mateixes cares, els mateixos fets amb diferents protagonistes… Bé, per a alguns clients de perruqueries i gent que no busca més que tafanejar dintre la vida dels altres, viure emocions alienes, en fi; cadascú pot trobar el seu producte al quiosc.
Les escales són molt dretes. La maleta pesa molt. L’oncle Nicolàs l’espera. Estan tots dos plens d’emocions.
Recorda la seva mare
quan digué en un apart
de casa hauràs d’anar-te’n
per a tots no hi ha menjar
Però l’oncle i la tia
de tu faran un home
Sí, la tieta Maria
serà ta mare segona
I aprendràs un ofici
i a la casa ajudaràs
Ells et donaran pitança
i amor per un cabàs
I també tindràs cosins
per parlar de coses vostres
I els tindràs molt molt endins
en el temps d’un pare nostre
I confia amb sa mare
mai mentides li digué
També escolta son pare
consells amb un to serè
Per això amb pas segur
emprèn aquest llarg camí
per trobar en un futur
el que serà el seu destí
L’arribada és sonada
Tots l’esperen amb deler
Ve un cosí d’altra contrada
Ve un nebot, l’estimaré
I la maleta desfeta
i el repòs a un nou llit
Fan de la nit una festa… I?

I, aquí no hi ha ningú?
Ostres, l’Eugeni estava tan endinsat en els seus records que no ha vist que tenia la mercaderia als peus per col•locar.
Té a punt els diaris sobrers perquè se’ls endugui el repartidor de retorn a la redacció.
La remesa està llesta per llegir-ne els titulars.
Primer, posar-la als expositors, per si vénen els clients, després prendrà un cafetó que li portarà en Miguel, de la Paquita. I, després, a ullar les notícies de portada per poder-les comentar amb els primers vianants, que de ben segur s’aturaran a mirar i potser a comprar. Dependrà de la gràcia de l’Eugeni a cridar-los l’atenció i despertar-los l’interès. Ei! Heu vist què diuen de l’entrenador de…? Ei! Que sembla que l’ajuntament canviarà de color…! Ei! Què?, et presentaràs al premi literari de narració curta del Casal? Coneix cada client i sap quin tema el motiva: esports, cultura, política, comentaris d’opinió…, ciència… Els menys.
Té una colla de clientes femenines, moltes, dones de carrera o feines fora de casa que sempre s’enduran dos o tres diaris d’aquests que tenen l’actualitat més candent.
L’Eugeni es pregunta a quines hores deuen llegir tanta pàgina… O treballes o…
A l’hora del mercat apareixeran més mestresses que busquen cotilleo. Són dones que tenen la seva vida centrada en la llar i que les revistes les traslladen a mons llunyans i somniats que no viuran mai. Amb els sants i alguns comentaris omplen de vida el seu avorriment.
El matí es promet bastant tranquil, plovisqueja i serà més difícil fer vendes.
A la nit haurà d’empaquetar tot allò que no hagi venut. Un pal. Ara té temps de llegir els titulars.

El trio de dretes perilla. EL ALCÁZAR
El CIS preveu una àmplia majoria del PSOE. LA TIERRA
Problemes al Reial Madrid? DEPORTE EN VIVO
El poble demana unitat: els partits van per lliure. ELS PUNTS SOBRE LES IS
Els eslògans: «Això va de democràcia», «Això va de llibertat» s’haurien d’anar renovant. ESQUERRA ENDAVANT
El judici entra en la fase més candent: els mossos a la picota. EL DEMÀ
La policia desarticula una banda que atracava merceries. El gènere robat l’entregaven a un taller de confecció clandestí. Diner negre per un tub. ELS FETS
De més actualitat: l’escàndol sacseja l’Església. El Papa se’n fa ressò? EL BISBAT EN ACCIÓ
La Lliga gairebé sentenciada. L’ESPORT DE TOTS
En dubte el descobriment d’un nou forat negre. UN MON NOU
Cada dia les notícies van en sentits semblants. Canvien les paraules, però, no els missatges.
Les que més l’interessen, però, són les que parlen de persones i fets de més a prop.
Les germanes Conxites tanquen la merceria.
En Fermí amplia l’oferta i passa de cafeteria a restaurant.
L’Atlètic Club a punt de pujar a Segona B.
Un nou rector per a la parròquia. Ve de Girona. Estarà tocat per la tramuntana?
Desplacen la parada del bus dos carrers més avall. El centre només per a vianants.
S’edifica el solar de la cantonada. Pisos de lloguer assequible i botiges en planta baixa: farmàcia, que ja feia falta, i botiga de merceria, La Fidel, se’n dirà; ja era hora.
Aquestes notícies les dóna L’ULL DEL BARRI

Sí que havia de ser tranquil el matí però un xàfec d’allò més fort ha obligat l’Eugeni a entrar el gènere i cobrir-lo amb plàstics.

Al matí de l’endemà
es proposa nova tasca
Per trobar feina, té ànsia
No hi ha pressa, descansa
Però el cos s’alça urgent
No vol per ningú ser càrrega
El barri recorre amatent
trobarà una cosa o altra

I quan torna a ca els tiets
la cara paga la pena
Demà comença a un indret
a fer treballar l’esquena

Un colmado d’allà a prop
necessiten escarràs
que caixes plenes de tot
les porti a descarregar

I arriba el primer dia
i torna fet un poema
Li fan mal cames i braços
Camina purament d’esma
però té tanta esperança
Uns calerons guanyarà
uns per pagar la pitança
d’altres per estalviar

I es planteja un bon dia
si podria anar a classe
És que jo llegir voldria
entendre de paperassa

I els oncles si avenen
Llegir no farà mai nosa
Els cosins bé que hi entenen
de lletra petita i grossa

I allà on fa d’escarràs
l’apugen de categoria
És un xicot molt capaç
i de la feina en fa via

I… Sembla que ha parat de ploure i l’Eugeni es deixa de cabòries. Li queda molt gènere per vendre i ha de cridar la parròquia.
Entre client i client pren de dintre d’un calaix un plec de fulls que estan en blanc per seguir amb el seu projecte. És secret. No ho sap ningú. Està fent un recull dels titulars dels diaris que al llarg del temps li han cridat més l’atenció: els vol datar, contextualitzar i fer-hi un breu comentari d’introducció. I, tot plegat, confegir-ho en forma de llibre. Ara, amb cinquanta-cinc anys, ha aconseguit reunir un bon feix de notícies… L’activitat li proporciona molt de plaer. Difícilment hi pot dedicar mai més de mitja hora seguida, però no té pressa. Quan arriba a casa està realment cansat, la feina no és dura però són moltes hores: una cerveseta, sopar, una mica de tele i a dormir que demà hi ha matines. No, dona no en té. N’hauria volgut, però no es va escaure… Aquesta m’agrada, jo a ella, no; aquesta sembla que va per mi, doncs a mi aquesta no em fa el pes. I així anar passant fins ara als cinquanta-cinc.

I la invasió a l’Iraq?
I a les Açores reunió
Quan tot estava lligat
quina vergonya, senyor!
Que d’armes de destrucció
massiva sembla que es tracta
No en troben
No, senyor
És un invent de la traca
I aquest titular el guarda com un tresor. Passarà a la posteritat com allò que ara als seus cinquanta-cinc en diuen les fake news.
Avui hi ha un altre encapçalament que li aixeca els ànims: aprovada la llei LGBTI.
L’Eugeni sempre s’ha preocupat pels col•lectius més desafavorits. Va haver-hi un temps on pel barri corria la brama que si l’Eugeni era gai… a ell tant se li’n fotia. Ell, de gai, no n’era, no. Però de les seves folies ningú n’havia de fer res.
Des que les coses li van anar millor, temps era temps que tot era en paper i ara hi havia els diaris digitals, doncs, això, temps era temps, però va saber posar-se en situació: ampliació amb chuches, cromos, reunions, concursos de mots encreuats… Tot plegat, molt exitós.
I de categoria primera
els graons ha anat pujant
Ja reparteix les comandes
i les pot anar cobrant

Els amos li han fet confiança
El seu tarannà s’ho val
però ell fita no encalça
No és això anar prosperant

I de cop veu un anunci
Busquem un repartidor
que de queviures no es tracti
us ho demano, senyor

I és que és per portar els diaris
que surten de redacció
d’una a una altra llibreria
d’un a un altre quiosc

I avisa els botiguers
d’aquesta feina primera
Aniré a voltar carrers
una altra tasca m’espera

I enmig de paperots
que ara ja pot llegir
veu el futur més a prop
el té clar i decidit

I la idea té molt ferma
per això està estalviant
Si un quiosc veu a la venda
com a amo s’hi farà gran

I com passen els anys. Trenta en tenia quan va agafar el quiosc; tots els seus estalvis se’n van anar en l’entrada i per a la resta va demanar un préstec. Va tenir bons avaladors.
Durant aquests anys la correspondència amb pares i germans s’ha sovintejat, així com les visites.
A mida que el negoci prosperava, s’ha pogut permetre un aprenent que hi va els dilluns. Aquest és el dia que aprofita per visitar la família i per a les seves frivolitats.
La inauguració va ser d’estrèpit.
Els pares; el germà segon vingut des d’Anglaterra, hi estudia anglès i hi fa de cambrer; la Montserrat, la tercera, s’ha quedat al poble, vol fer de pagesa… Vols dir?
I l’últim, en Fidel, estudiant de… Belles arts? A on? A Lleida?
Tots junts, al bar de la Paquita. Apa que no s’ha fet sarau. Ara el negoci el porta en Francesc, el seu fill gran. S’ha casat amb la Núria, l’hereva de la fleca; entre els dos dominen el carrer.
Han escollit un menú de pica-pica, i un segon a triar.
Vi de la casa, cava, cerveses, coles per als més petits… Els petits tenen més de divuit anys, home!!!
L’oncle Nicolàs, germà de la seva mare, està que no cap dintre del trajo que ha triat per a l’ocasió. La tieta Maria, desenfadada, pantalons estrets, jersei llarg escotat i un superb collaret de boletes de cristall.
Els seus pares, de gala: l’ocasió s’ho val.
Els cosins, tots, comme ci comme ça; les esportives, però, de marca.
Qui fa més patxoca és la Montserratona. Ella, tan pagesa, s’ha guarnit amb unes faldilles amples a mitja cama, amb floretes, una samarreta de tirants al to, una camisa que deixa entreveure la samarreta, un jersei ample curt que deixa veure la camisa per baix i una rebeca gruixuda feta a mà; sembla. Mitges gruixudes de color taronja, mitjons de llana grocs i botes camperes… Ah!, i un xal per si s’allarga la festa i fa fred; fa la fila d’un penja-robes d’aquests que hi ha a botigues de roba informal on pots trobar de tot.
Un èxit total.
Els pares no saben avenir-se de com el seu primogènit se n’ha sortit a la vida. El cor no els cap dintre del pit.
La separació, encara que sovintejada amb visites, ha pagat la pena.
Un fill, quiosquer; l’altre, per aquests mons de deu aprenent llengües; l’altre fent de hippy porai i la Montserratona criant conills i munyint vaques… En fi, una família al complet.
En acabar, tothom pot escollir del quiosc allò que més li agradi. A càrrec de l’Eugeni, és clar.
Al diari primer hi va treballar de repartidor, després, de noi de galerades, a les ordres de l’impressor; després el varen fer encarregat de la secció de les cartes dels lectors: n’havia de fer la tria. Va ser una de les èpoques que la feina el va omplir més; cada dia se submergia i s’imbuïa en els comentaris que llegia. Hi havia de tot: queixes, opinions, lloances, dubtes…
Un dia va presentar un escrit sobre un tema d’actualitat que va agradar molt al redactor en cap; des d’aquell dia li van reservar un espai setmanal per tal que pogués dir-hi la seva.
Ara no només llegia: el llegien. Gent del barri li donaven l’opinió i, sovint, les gràcies; el que escrivia, tot i estar basat en fets reals, tenia tocs d’humor que feien riure. Era d’agrair. Durant aquests vint-i-cinc anys, des que va deixar la feina per convertir-se en quiosquer, ha viscut de notícies alienes que l’han mantingut connectat amb la realitat de tot el món.
Tantes coses han passat, que les portades dels diaris alternant notícies i esdeveniments tan i tan diferents han fet que sovint hagi costat seguir-ne el ritme. La immigració, els refugiats, les ajudes humanitàries dels col•lectius sense fronteres… La revifalla del franquisme, la podridura dels partits, de la monarquia, els avenços mèdics. El Brexit… La repressió, la falta de democràcia, els presos, l’exili, el Judici… Ell, demòcrata de soca-rel, home fet a si mateix, no sap si veurà una Catalunya lliure i republicana… Tant material per al seu llibre. Mai es cansaria de llegir titulars. Sovint, però, ja en té prou. El contingut de les notícies se’l veu a venir.
Ha arribat un moment que sap una mica de tot i res de molt. Tot per sobre; just per seguir una conversa. No té temps d’aprofundir…
L’Eugeni ha pres una decisió: vol donar el seu llibre per acabat. No pot estar recopilant i organitzant tot el material que ha anat recollint eternament.
En començar el seu projecte va tenir clar que de les notícies, bé, dels titulars, en faria una cronologia… Després li va semblar que seria millor fer agrupacions temàtiques… No acabava de quedar bé; molts continguts per una banda i pocs per una altra… Després… Potser un editor trobaria la forma correcta de posar-ho tot en solfa. L’editor. Pas que en té, d’editor, que diria el mossèn de la parròquia.
Vint-i-cinc anys de titulars són molts titulars; potser per fascicles que podria vendre al seu quiosc?
El cap li bull. Pensa a trucar al diari on va treballar tants anys per demanar consell. També pot enviar el seu treball a les adreces de les editorials de les revistes que cada dia pengen de les seves prestatgeries… El que té clar és que a partir d’ara només voldrà llegir; no solament titulars; notícies senceres llegirà. Ja comença a ser hora d’estar ben informat.
Avui plegarà puntual. Deixa l’embalum d’escrits sobre el taulell, n’ha fet una còpia impresa per veure quan ocupava i com quedava, Déu n’hi do! I el programa de l’ordinador a punt per als enviaments on line.
Perfecte. Demà serà un nou dia. Un bon dia per a una nova vida. Tanco.

Troben mort l’Eugeni al seu quiosc amb el cap repenjat sobre uns feixos de papers. Sembla mort sobtada.
Una gran pèrdua.
Una fotografia il•lustra l’òbit.
La científica ja hi és.

L’ULL DEL BARRI

Aquest titular l’Eugeni no el llegirà.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

70 Relats

79 Comentaris

5434 Lectures

Valoració de l'autor: 8.59

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.