EL PI DE LES TRES BESSES EN EL CAMI DE CAN PONSIC. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

El retratava de tornada, quan ja havia fet algunes fotografies colpidores de Can Ponsic.







El Juan Navazo Montero, a manca de millors mitjans per mesurar l’amplada – no comptaven trobar aquest curiós exemplar – deixa testimoni de l’amplada que té.

Al terme de Sant Llorenç Savall, tenen un pi majestuós de quatres besses, conegut com ‘ el vell guerrer’.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/06/el-pi-de-les-quatre-besses-el-vell.html

També, també, encara que més modest n’hi ha a la carretera que mena des de Sabadell a Sentmenat, passant per davant del Santuari de Nostra Senyora de la Salud.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/el-pi-de-les-quatre-besses-de-la.html

Al terme de Sabadell, en tenen un de tres besses que segons la ‘tradició és fill del ‘Vell Guerrer’
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-pi-vin-ctal-arbre-monumental-del.html


Josep Carner i Puig-Orio (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), escrivia ‘ Com el Vallès no hi ha res’

Travessa l'horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), Pere Quart, escrivia ;

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

I, finalment – per citar.ne només un altre - Ferran Canyameres i Casamada (la Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 22 de gener del 1898 - Barcelona, 28 de setembre del 1964) , ens deixava aquestes belles paraules;

Transparència en l'harmonia,
seny pairal, neguit pagès,
prosa viva, poesia:
"No hi ha res com el Vallès".

Potser algun d’ells va veure també aquests pins magnífics, oi?.