El naixement d'una identitat

Un relat de: relatsdelbuscador
A l'X mai li van explicar
Les nocions lingüístiques amb una mínima estructura apareixen al voltant dels 3 anys. Què hi ha abans
d'elles?
Informació instintiva? Intuïció? Lingüística biològica tal com pregona Chomsky?
A l'X mai li van explicar ...
Amb 3 anys, va entrar a la guarderia. Encara no identificava massa d'aquell món de formes que percebia.
A quina edat va començar a identificar el desengany dins seu?
A l'X mai li van explicar ...
Recorda quan, amb 6 anys, la professora li va rentar la boca amb sabó per insultar-la.
També recorda quan el van sancionar per fer-li els dibuixos a un company que no sabia dibuixar
(sorprenentment, l'X era perfectament coneixedor de la previsible suspensió d'assignatura del seu
company, fet que va ser ratificat al juny).
No obstant això, possiblement fins als 9 o 10 anys no es va consolidar en ell una idea embrionària,
recurrent, alimentada per la contínua pràctica d'aquells éssers que li despertaven la més intensa de les
indiferències, però a qui estava obligat a obeir: els adults.
Aquesta idea, que encara no sabia articular en paraules, posseïa l'X d'una manera tant precisa com
visceral. Era la idea del frau.
Això eren els adults, un frau.
Els havia vist somriure a la classe per, minuts després, arremetre en furioses crítiques contra els seus
companys d'escola (O bé contra els seus propis alumnes).
Li recordaven que calia tenir cura del medi i la salut, però s'amagaven per saciar la seva feble voluntat
amb el banal vici del tabac.
Fonamentalment, parlaven de respecte quan ells eren la viva imatge de l'absència d'aquest atribut, cap als
altres i, per descomptat, cap a si mateixos.
Però és que, realment ... A l'X mai li van explicar.
I va ser en aquestes circumstàncies en què l'X va néixer. Perquè el naixement de qualsevol individu, a
nivell antropològic, es considera a través de la seva identitat.

I, quina identitat pot existir sinó en lluita, en oposició a altres, en permanent resistència?
En aquell exercici inconscient de lucidesa, l'X va néixer com a individu. Però, en quin moment?
Va ser a l'hora de pati. L'X buscava algun xiclet usat en bon estat per donar-li una segona vida.
La mestra l'havia sorprès recollint les gomes mastegades d'entre la sorra. Quan l'autoritat pertinent el va
interrogar sobre la seva activitat, l'X, en un rampell precivilitzatori, va respondre:
-Senyora, els estic recol·lectant per deixar-los a les escombraries.
I la mestra, dubitativa (Tot adult conserva encara una escletxa arraconada d'ànima), però conscient que
havia de seguir l'statu quo, el va felicitar formalment per les seves bones maneres.
I allà l'X va néixer com a individu, és a dir, va mentir. Oh, una mentida aparentment trivial i inofensiva, és
clar. Però va ser allà on ell (Igual que nosaltres) va col·locar la llavor de la primera mentida, que, com tots
sabem, és inici de tota una vida: Per justificar-la cal dir-ne o practicar-ne una altra, i després una altra, i
després ... Com una cadena de molècules que va incrementant el volum de la seva estructura in crescendo
... Fins a acabar estudiant (mentint i mentint-nos), treballant, (mentint i mentint-nos) i entrar en
l'esclavitud apàtica de qui té l'Ànima carregada de vels i falsedats, o (el que és el mateix) l'ésser humà
mitjà del S. XXI.
I, com, segons havíem dit, tota identitat es forja en lluita perpètua amb els seus corresponents oposats, va
ser en aquest dia en què l'X va començar a néixer com a individu, i va començar a morir com a Ànima.

Comentaris

  • Veritats encadenades...[Ofensiu]
    Prou bé | 29-12-2022

    ...que son efecte i causa en un seguit de reflexions relat/assaig que és capbussa a l'interior del lector mentre gaudeix de la lectura.
    Amb total cordialitat

  • temps al temps[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 19-12-2022 | Valoració: 10

    un dia de nou apostarà per desidentificarse, terrabastallar límits, i en lainidentidad recuperarà l'ànima holística

  • M'has fet pensar[Ofensiu]
    rober | 15-12-2022

    S'ha de predicar amb l'exemple, però, al mateix temps, s'ha de reconèixer que l'essència de l'èsser humà és contradictòria, si no, ara, no podríem escriure aquests relats, moltes gràcies per les teves lletres.