El Nadal

L'altre dia vaig anar a casa els meus avis paterns, i vaig preguntar a la meva àvia com era el Nadal a la seva infància, fa més de 50 anys.
Em va explicar que el Nadal era molt diferent d'ara, però que l'essència era la mateixa: Passar-ho bé amb la gent que més estimes, ser feliç
També em contà que era una nena afortunada perquè era de les poques que tenia una nina que tancava i obria els ulls; ( que quedi clar que li va portar el seu tiet d'Amèrica ). Era feta de roba expecte les manetes i la carona que eren de ceràmica. Portava un vestit molt bonic, a més ella va apendre a fer costura per fabricar-li de nous i poder-la canviar.
Que des de sempre ha vist que a casa es feia el pessebre; i no pas l'arbre de Nadal. També que a la seva època es comformaven amb poca cosa; no com ara que estem submargits en un món consumista del regal. Que la nit del 24 no es feia ni el Pare Noel ni totes aquestes "tonteries" (afirmà ella), es feia el Tió. Avans els infats " s'enteraven" més tard de que qui feia els regals eren els familiars no pas un tronc vell o uns reis mags i fantàstics, i no com ara que com a molt tard ho saven als 10 anys.
Com que ella conservava les joguines que li portaven els reis les donava a la seva germana petita, que es porten 9 anys.
Un any li van fer una mala passada: Va anar al lloc on sempre hi havia el seu regal ¡ OSPA ! I no hi havia res! Va sortir a l'eixida tota moixa, però de cop va alçar la vista i..... hi havia una bicicleta ( de pinyó fix és clar ). Em va dir que a casa no anaven gaire grassos de diners, però sempre, per Nadal, ha tingut uns bons regals.
Aquesta broma de la bicicleta també la van fer al meu pare quan era petit.
Des de petita cada any vaig a celebrar el dia de reis a casa dels avis i ens reunim com ella feia de petita: Seient al voltan de la taula amb els cosins, tiets, pares i d'altres familiars, explicant i recordan velles històries o simplement dinant, una bona sopa amb carn d'olla i verdura tots junts, amb pau i armonïa. Aquest és realment el sentit del Nadal, fa més de 50 anys i per sempre ( això espero ).