EL NADAL DELS LLITS CALENTS

L’any 2025 al Reino de la Corrupción, el Parlament treballava sense descans. Feia fred als carrers, però dins l’hemicicle tot cremava d'eloqüència. Els diputats discutien si el lloguer d’habitacions havia d’incloure també el de “llits calents” , aquest invent ancestral que consistia a compartir matalàs per torns, segons conveni i disponibilitat.

El debat fou llarg i solemne. Uns defensaven que era una mesura solidària, que enfortia la convivència i reduïa emissions. Altres, que calia gravar-ho amb un IVA sentimental del 21%, perquè els calfreds d’intimitat també eren un bé de mercat. Finalment, la llei fou aprovada entre aplaudiments, coberts platejats i selfies d’orgull cívic.

Amb el pas dels dies, la misèria —econòmica, però sobretot moral— va començar a aparèixer a cada racó: els nens escrivien a Santa Claus demanant no regals, sinó una cadira per al menjador d’algú que encara tingués taula; els pastors del pessebre venien la palla a preu de luxe; i els àngels, fastiguejats, van anunciar que aquest any no hi hauria cor celestial , massa car mantenir les veus en nòmina.

Només una àvia oblidada en un barri perifèric va recordar el sentit d’aquella festa. Obrí casa seva, posà una olla al foc i deixà entrar tothom que tremolava pels carrers. No hi havia lleis que regulessin aquell caliu: ni decrets, ni factures, ni normes fiscals.

Diuen que, aquella nit, un estel estrany passà per damunt del Parlament i tothom el mirà amb recel. Alguns diputats temeren perdre el poder; d’altres, simplement, la plaça de pàrquing.

A la casa de l’àvia però , el fred retrocedí una mica, com si el món sencer respirés —per un instant— una mica de dignitat.