EL MIRALL

Un relat de: Rosa Gubau
EL MIRALL


Ui, quin ensurt , Qui ets tu ?

Doncs tu , qui sinó,

Au va, poca broma, diga’m la veritat
Encara estic mig adormida i no puc reaccionar.

Què hi fas aquí , i perquè m’observes ?
Surt ,no veus que no em puc mirar

Però si avui tens bon aspecte,
gairebé no fas ni ulleres,
i si et rentes bé la cara ho veuràs tot més clar.

Tu en canvi molt agraciada no estàs,
sembles un nyap, i amb els ullets mig tancats....

Que n’ets de sòmines, com t’agrada provocar.

Però què dius , només dic la veritat.

Doncs ves en compte que tot això et pot sortir ben car.

Digues , digues , alguna cosa més per fer-me enrabiar?
o prefereixes que ho donem per acabat?

Ara amb amenaces…
No em posis a prova que ho pagaràs car.

Què s’ha cregut aquesta, que a mi em podrà fer ballar el cap? HA
Mira noia, al que vull és que em deixis tranquil.la i que marxis
Tinc pressa i se’m fa tard.

La mateixa que jo!!!!! Encara no ho veus?
Caram això si que és anar despistat.

Apa reina, ja me’n vaig ,
I sàpigues que demà em tornaràs a veure ,
però no t’espantis que no et faré ni cas.

No sé si riure o plorar
Déu del cel! Algun dia se’n adonarà ?

Aquest estrès que n’és de malcarat!!



Rosa Gubau







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: