El mercat

L'alt i gros, Lluc Telamòniu, príncep de Focea, allargava l'ample coll per descobrir el llenç rocós, on podria lligar caps i fondejar la nau. Per fi, veié les roques!
—Va!!! per Posidó —ordenà.
Diomidi Titida, de cames fortes, i Políndem Eàcida, el de la llarga mà, lligaren els caps a les roques. Amb la claror de la lluna plena, la resta de mariners començaren a transportar rotlles de tela, ceràmica, eines, cuirasses, elms, agulles i cinturons fins a una platja de sorra blanca. Un cop deixades les mercaderies, Telamoniu ordenà desfer els caps i remar uns tres-cents colzes mar endins.
Els ferotges guerrers indigets: Urzuri, de peus lleugers, i Itzalsahara, de ferma mà, sorgiren de la malesa i entraren a la platja. Darrere seu, un grup d'homes i dones s'endú les mercaderies terra endins. D'immediat, aparagué una filera de dones amb gerres subjectes a la testa i d'homes que estiraven ases i mules amb àmfores a banda i banda. La gent clavà les gerres i les àmfores en la sorra i tornà cap als turons.
—Anem-hi!!! —cridà Telamoniu.
Els grecs remaren fins a les roques del port natural, atracaren la nau, i començaren a transportar les gerres plenes d'olives i les àmfores gràvides de blat cap al vaixell. Fou quan relliscà l'estimat Escamondri de Daulidé. Els seus companys el tragueren del rocam, però l'amable Escamondri es queixava de molt fort dolor en un costat. Per ser més fàcil, els grecs el traslladaren a la platja.
—Per Esculapi!!! —que vingui el metge.
—Vàrem haver de deixar el metge a Massalia —digué Diomidi Titida, fill d'Anticlea la dels cabells daurats.
En veure les dificultats dels grecs, la princesa dels cabells negres, Ametlla d'Orrià, ordenà al curandero, en Katxabèrria, que s'acostés a la platja amb ella. Sense dir res, en Katxabèrria s'acostà al malalt, el feu asseure, li mantingué l'esquena dreta i li lliga el tors amb benes de lli untades d'ungüents vegetals.
—Que no es mogui en tres setmanes —digué en Katxabèrria.
Guarit l'Escamondri, arribà l'Otsobaski, rei de la ciutat d'Orrià i de tota la plana sota les muntanyes blanques de Kurragó. El rei Otsobaski, domador de cavalls, era pare de la gentil princesa Ametlla, amiga de la deesa Bassandra, la mestressa del bosc.
—Gràcies! —digué Telamoniu.
Otsobaski, pastor d'homes, feu un gest d'assentiment amb el cap i Telamoniu, en agraïment, li féu portar un rotlle d'una tela molt més fina i lleugera que el lli. Otsobaski comprengué que aquella tela venia de molt lluny i que posada sobre la pell d'una dona podia canviar el món.
Telamoniu convidà amb gestos a la princesa a formar una rotllana: s'agafaren de la mà i ballaren; mentre el foceu de llarga cabellera i ulls humits, Ilítia d'Harmonida, cantava i tocava al flabiol.
Des d'aquell dia, els foceus van descarregar les mercaderies en la llum del dia i fer els tractes de tu a tu amb els indígets. Així, la platja es convertí en un mercat, concorregut pels indigets i els pobles veïns: els ausetans, els cessetans, els laietans, els ilergets i, fins i tot, els ilercavons. No sabien, encara que eren el poble català, amant de la cultura, el dret i la llibertat.

Molt bonic relat. Cal destacar els noms i l’ús d’epítets imitan l’estil de la literatura homèrica. És bonica la descripció del comerç sense contacte, tal com s’havia fet a molts llocs. Aquest comerç passa a un més obert quan grecs i ibers agafen confiança els uns en els altres. La menció a la seda, sense anomenar-la i el comerç de llarga distància que suposa també estan molt ben trobats. Tot el relat és una celebració de la trobada dels foceus, colonitzadors i pirates a temps parcial, amb els ibers que vivien al que ara es Catalunya. Aquests no podien saber que eren catalans, perquè no ho eren, ara bé, des d’un punt de vista genètic, potser sí que són els nostres avantpassats