EL LLADRE DE MAR

Un relat de: Identitat Inedita
EL LLADRE DE MAR

Ara són les sis en punt
El cavallet instal•lat
Les ones, el contrapunt
El pintor mira encisat

Unes barquetes tardanes
Carregades de sardines
Entrant a port i atracades
Amollant peix i petxines

Més enllà a alta mar
Hi ha les barques pesqueres
De pescadors abrandats
Lluitant amb vents i marees

Les que vindran es cavespre
Portaran peix a la Llotja
Comptaran els preus enrere
Una subhasta tan nostra.

I com que ara el dia s'alça
Algun navegant estiuenc
Ha tret al llaüt a l' aigua
Farà l' illa tot solet

I depassant l'espigó
Allà on la vista no arriba
Potser hi ha un altre pintor
Robant-li la iniciativa

La paleta amb les pintures
Draps, pinzells i un carbó
Per fer una aquarel•la
Farà primer un esbós.

Comença amb les sardineres
Ja varades a la platja
És fàcil fer-ne el traç
Unes posades darrera
Endavant hi van les altres

De la tela a un cantó
Hi quedaran de primera.
El llaüt vindrà del port
Potser enmig, les pesqueres

I del mercant que es lluny
Abans no apunti proa
Ja tindrà la idea clara
Per fer-ne alguna prova


La tela ja te el disseny
Distribució marinera
Hi posarà tot l'empeny
Per fer una bona aquarel•la

Composició en diagonal
Blau del cel serà coberta
Groc del sol ixent de l'est
Blau del mar, caurà a la dreta

Decantades a la sorra
Els pescadors tot fumant
Fins els ulls tapant la gorra
I anar descarregant

Predomina per pintar
Blau mariner i el blanc
Pantalons arromangats
Peus descalços vora mar
Sardineres enllestides.
Canviar colors per pintar

Ara gris, toca el mercant
Difícil és distingir-ne
Alguna franja llampant
O de nau insigne escut
L'horitzó entretallat
El reflex del sol quan surt

I del port, ja tret el morro
El llaüt solcant el mar
De marró, verd i canyella
Serà com l' ha de pintar

La vela a tot a vela
El motor ben engreixat
Si falla, el vent, remei
Si és cansa, ancorarà

I les pesqueres altives
Sabent-se tant importants
Farà de colors diversos
Pintures a barrejar

Vol que s'hi vegin els llums
De vidre coberts de xarxes
Allà a proa penjats
Acompanyant les onades

I el negre tacat de blau
Anunciant del cel la tromba
Que vingui des de ponent
En faci del mar, penombra

I el poble al trencant
Esperant que la tempesta
Deixi tornar els marits
Pares, fills, d'aquesta pesca

Amb els cors ben encongits
mirant l'horitzó llunyà
Entrellucant una nau
Mans unides, precs, un clam

Difuminarà el dibuix
Amb pinzells i aigua-barreig
Aconseguint que els seus quadres
Tinguin un què de tanteig

I doncs ja pinzells en mà
Aquarel•les barrejades
El dit gros a la paleta
Fixa a la tela, mirada

I com l' omple de colors
I com amb un gest tan destre
Va canviant tots els contorns
Té el mar a la palestra.

I de blau que omple el cel
I de groc que omple el sol
I el llaüt allà, al fons
Amb la resta, mil colors.
I pel poble que es confon
Amb el gris, mercant difós

I allunyant-se dos metres
mirant el quadre acabat
Amb dos ulls o amb els ulls clucs
Li agrada com ha quedat

I ara toca recollir
Cavallet, pintura, tela
A casa a posar-hi un marc
Per penjar-lo a la saleta

I quan arriba a casa
I té la feina exposada
Mira per la finestra
I veu la mar desolada.

Ni sardineres, ni ones
Ni pesqueres ni llaüt
Ni gent dempeus a la sorra
Ni mercant. Tot s'ha perdut

I ara, al mar, només blau
I només de blau, el cel
I de groc, la sorra fina
I de groc, el sol ixent

Però un oreig matiner
Que ha entrat per la finestra
Ha robat de l'aquarel•la
Esbossos, pintura i feina

Sardineres i pesqueres
Llaüt i poble plorant
Barques, ones, cel i poble

Trencant l'horitzó, el mercant
Tornant-los allà d'on eren
El sol i el cel, llampegant

I ara la tela és ben blanca
El pintor mira encisat
Demà serà un altra dia
A punt per tornar a robar

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats

93 Comentaris

6536 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.