El Ghosting de Darsi

Entre el dolor i el goig m'ensenyares inesgotables jocs d'amor.
I com sinó és estimant quan un més s'estima i crea.

Nu i arranat, entrant a recòndits indrets ignots de l'ànima i més enllà.
Trèmul i poruc com fulla folla,lliscava als sacres desitjos de llargues nits i albades,
abatuts i trits immersos en un refulgent univers de bleix i bellesa.
Nous éssers auto-cincellats emergien d'un no-res gelatinós quàntic.

Fins que em digueres que no compartiriem més espai-temps.

Un angoixós ghosting covard narcisista,
amagatall de veritats inconfessables aflorar entre nosaltres.

Però l'absència i buidors resten vençudes malgrat el seu esma,
de l'esplet de la teva plena intangible presència.

Malgrat brosti desamor i desestim arreu.
Però amb un esperó en forma d' un tron daurat
al meu frontispici sedent forjat, m'escortes.

De cimalls a sotaboscs,
sempre serem eterns deixebles de l'art de l'amor.
I amb goig m'esmunyo amb tendresa i cura del do adelitat mancat,
en aquests cicles infinits aterrabastallats d'apropances de polaritats