EL FURRIER MERAVELLA

 Al castell de Montjuïc de Barcelona hi havia una Bateria de Costa  coneguda com L-1,  on anava destinat el soldat que havia estat
objecte  del " cop de pal cec “ i del subsegüent arrest al calabós del regiment mixt d’Artilleria 7, on coincidiria amb el brigada borratxingo i succeïen els fets  que publicàvem a :

https://www.guimera.blog/tribuna/records-del-servei-militar-obligatori/

El precedia la seva fama que explicava que havia assassinat a un caporal primer, això  lluny del que pot semblar, feia que els caporals primers, tots catalans, tots voluntaris per evitar sortir de Barcelona, el tractessin de forma més que correcta. Ah!, i feia que els “ matons” - que també n’hi havia  s’abstinguessin de fer cap acte d’hostilitat

La Bateria estava sota el comandament d’un capità sorgit de l’acadèmia militar, un alferes – que s’havia reenganxat – i un brigada,  ambdós alferes i brigada figuraven sempre com Oficials de guàrdia, malgrat que en la pràctica eren els caporals primers els que se’n feien càrrec .

Les guàrdies al castell es succeïen un dia si i l’altre no, la dotació sobre el paper era suficient però – com va descobrir més tard – quasi la meitat, per la pertinença a entitats esportives o feien únicament algun reforç a la setmana, i els de més “ categoria “ no pujaven mai.

En un parèntesis entre dues guàrdies, va coincidir amb el capità, que li va fer algunes preguntes bàsicament de la feina civil i el nivell cultural,  estava clar però, que li havia arribat l’expedient que parlava de la seva família  com " desafecta al regim "

Al cap de poques setmanes el capità el va fer cridar  al seu despatx i li va dir que el furrier es
llicenciava i que volia que ell fos el nou furrier malgrat que la seva graduació era artiller de 2ª.

Al furrier no li va agradar la decisió del capità – tenia el seu candidat – i va posar tots els impediments imaginables, que dit sia, només van deixar clar que era un pobre xicot.

Un cop exercit la funció de furrier, va anar cridant a cada soldat al despatx, i els anava preguntant que feien a la vida civil, quin nivell de
coneixements tenien, com estaven les seves famílies, el seu estat civil, i només en algun cas molt clar la seva opció sexual.  En tot cas els demanava una fotografia tipus DNI.

Quan va acabar va confegir una llibreta en la que en cada pàgina hi havia la informació d’un soldat i la seva fotografia, i la va lliurar al capità.

Com a furrier li corresponia posar les guàrdies, i quan calia –perquè faltava gent, i no volia que ningú dobles guàrdies - es posava el mateix com a reforç, i/o en alguna ocasió com habilitat a caporal.

Va proposar, que el bar el portessin tres cambrers professionals que s’havien de vestir amb pantalons negres i camisa blanca, i que únicament feien reforç el dia que estaven a càrrec del bar. El capità ho va acceptar.

Més endavant va fer el mateix amb els cuiners i els soldats que servien els àpats i el capità ho va acceptar.  Això va comportar que els membres de la Guardia Civil que estaven de servei al Castell, demanessin dinar a la Bateria, d’acord amb el Brigada va fitxar un preu, més endavant se’ls van afegir membres de la Guardia Urbana, aviat van haver beneficis, que es van traslladar a fer millores en els equipaments escalfadors d’aigua per a les dutxes, pintada de les instal·lacions,...

Va , i el capità ho va acceptar,  alliberar de les guàrdies a un homosexual que es va fer càrrec de la bugaderia on va comprar màquines de rentar, planxes,..,  els llençols es rentaven cada setmana, les
mantes es van rentar totes, i va aprovar preus per rentar roba “ privada”, activitat que val a dir-ho va tenir molt èxit.

Hi havia un paleta que no volia marxar cap a casa, el seu pare vivia al Baix Llobregat, perquè deia que a la Bateria L-1 es menjava molt bé, i tenia
més i millors serveis que a casa seva.  Li va proposar fer un minigolf , al capità li va costar acceptar-ho, però el paleta ho va fer-ho encantat.

La Bateria L-1 saludava al canó als vaixells de flotes estrangeres, hi així ho va fer amb el portaavions USS Franklin D. Roosevelt (CVA-42) de la VI Flota americana,  per un cúmul de casualitats acaben parlant per ràdio el capità i   el Vice AdmiralGeorge C. Talley, Jr. Al que complia la invitació de fer un dinar al castell.

La feinada va ser antològica, fins i va participar el restaurant del Castell,  al dia següent però, l’estirada d’orelles des la Capitania General de Barcelona, també va ser de  «de traca i mocador»

A tot això teníem un futur director de cinema que es dedicava a retratar a tothom, el tracte era just aquest, TOTS ELS SOLDATS havien de sortir en alguna fotografia.

Hi van haver més coses,  dels que potser n'escriuré més endavant , em quedo amb el gratíssim record  del dia de santa Barbarà, davant de cada plat, hi havia un quadern amb fotografies i un emblema en el que deia RECUERDO DE LA BATERIA L-1

 L’Ermessenda de Valrà ja sentia dir,  si la vida ens dona llimones, fem llimonada!