El fantasma de la tarda

—Vull sortir fora —Diu de sobte en Martí als seus companys d’excursió que mengen i parlen de les muntanyes dins de l’escola d’un poble abandonat fa una centúria. A fora, ha començat a ploure, per això se’l miren estranyats. En Martí es posa la jaqueta impermeable i surt al carrer. Mira el carrer estret cobert de còdols de riu i voltat per cases de dues plantes, molt antigues. Un llamp aclareix el cel, el tro fa estremir en Martí, el cel torna a quedar negre i tot s’enfosqueix com si fos de nit. Baixa un devessall d’aigua, en Martí es refugia en una vella portalada, prem l’esquena contra la porta: està oberta! Les xarneres gemeguen, el cap i el coll d’en Martí entren dins de la casa. Fa unes passes, mira a un costat i a un altre i torna la llum del dia. En Martí veu una família asseguda al voltant de la taula; mengen i riuen. “No m’han vist”, pensa
Al cap de taula, hi ha al pare, un home prim de cap petit mal afaitat amb els cabells tallats en punta; al costat dret la mare: una dona robusta de baixa estatura amb el rostre rectangular. Al costat esquerre, l’hereu: un noi bru de cabells ondulats i rostre agraciat. Es mira la noia rossa que té al costat. En Martí dedueix que és la seva dona, perquè no s’assembla a les dues adolescents morenes de cabells ondulats i nas petit que seuen a l’altra banda al costat de dos nens i un matrimoni de vellets. A les parets, hi ha llums d’oli.
—Cada tarda de la festa major surt el fantasma que ens ve a espantar! —diu l’hereu, mentre s’aixeca. Agafa l’escopeta que hi ha al costat del moble de la sala, mira cap a en Martí i apunta.
—Avui sabrem si ets de carn o vens de l’infern!!! —Crida l’hereu mentre els altres xisclen.
—Puum!!! —En Martí sent xiular la bala i sent una cremor al muscle del braç dret. La bala li ha rascat el braç. Mentre l’hereu carrega, en Martí surt esperitat cap a enfora. Al seu darrere, tota la família surt a encalçar-lo.
En Martí torna a l’escola esverat, moll i amb sang al muscle. Els companys se’l miren.
—Crec que he viatjat al passat —explica.
—T’has fet mal? —demana una companya amb rostre de preocupació.
—No ha estat res —respon.