El dos i el tres

Un relat de: JordiColomer
Fa molt de temps, quan jo era un nin, la besàvia em va contar una història esdevinguda en terres d’un imperi llunyà i estrany del qual no recordo el nom perquè era tan imaginatiu que a vegades ni els qui hi vivien sabien pronunciar-lo. Em va explicar que li havien narrat que hi havia una parella que vivia amb els dos fills, encara mainatjons, en un edifici del centre de la capital. Precisament, vivien en el segon primera. La vida a casa seva era una tortura, no pels mainatjons, sinó per culpa dels veïns del tercer primera, que totjorn i tothora feien xivarri i gresca, fins i tot ben entrada la matinada. Fins que un dia, sense que això tingui cap mena de relació amb aquests fets ara contats, l’emperador de l’imperi, un adolescent acostumat a no fer gaire res, es va llevar i va fer cridar el seu consell, que eren els qui, realment, s’ocupaven del dia a dia del governament. L’adolescent emperador, o l’emperador adolescent, com vulgueu, els va manar, segurament perquè no volia que semblés que no feia res i, també, perquè no tenia gaire enteniment, que a partir d’aleshores el nombre tres havia d’anar abans del dos, o, dit d’una altra manera, que el dos havia d’anar rere el tres, que és la mateixa cosa, però ell això no ho va dir perquè tan bon punt va haver dit allò primer se’n va tornar a dormir.

El manament de l’emperador de seguida va causar maldecaps al consell, perquè aquella decisió no era tan simple com podia semblar. Canviar el dos pel tres i el tres pel dos emmenava moltes complicacions, moltíssimes, i el consell va haver de decidir sobre totes les situacions que es podien esdevenir o, almenys, totes aquelles que va poder imaginar de bona començança. I és així com en el segon dia de deliberacions, que realment era el tercer, va arribar el cas dels edificis. Si el segon era el tercer i el tercer era el segon, n’hi havia prou amb del segon dir-ne tercer i del tercer dir-ne segon o calia canviar de lloc la gent que hi vivia? A la fi, va guanyar la decisió de canviar la gent de lloc per dos vots a favor i tres en contra. I és així com els veïns del segon, que ara eren un trio i tres mainatjons, van poder començar a dormir més plàcidament i a ésser més feliços que no havien estat fins ara, perquè els del tercer ara vivien a sota i no els molestaven tant. Però els del primer primera, que tenien un gat i un gos, aquest conte ja els ha fos.

Comentaris

  • D'acord![Ofensiu]
    JordiColomer | 03-02-2021

    D'acord!

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Bondia, Jordi.

    Segons es diu a les bases del concurs, els relats han de ser originals i inèdits.
    Tu ens dius que aquest relat el tens publicat i per això no podem acceptar-lo a concurs.

    Aquest és el punt de les bases on s'indica:
    2. 2. Poden participar autors i autores amb obres originals i inèdites, no premiades en altres certàmens, escrites en català i que s’adiguin a les bases de la convocatòria.

    Esperem un relat que s'avingui a les bases per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

JordiColomer

1 Relats

2 Comentaris

307 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor