el custodi

Un relat de: Identitat Inedita
Una corrua llarga va desfilant darrera el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat per el seu taüt.
Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrera el fèretre i davant de tota la filera de tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
Sol per sempre més a menys que...
Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.

Comentaris

  • Aclsriment[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 09-05-2021

    L'errada de "endarrera" és produeix de tant llegir i cantar Els Segadors.
    És evident que no és el mateix "per"què "per el" O "per al"
    També és evident que fa dos dies havíem d'escriure "per a comprar" i ara ens hem carregat la preposició. Jo m' he carregat la "a" del C.I.
    També fins fa dos dies era tan evident que els que "vénen" no saben qué "venen" i ara en canvi som noslaltres que no sabem si "venen" o "vénen" .
    O allò de "que en deu deu ho deu haver recordat a la deu"
    gràcies a haver-nos carregat més de cent diacrítics el personal només ha fet que marejar la perdiu.

    També és evident que .
    Quan dic "no li surten" no m'he deixat res. És com dir "no ho veu clar". Els "números" hi són implícits.
    És evident que no domino la xarxa.
    No sé mai on he de penjar els meus escrits. Si no felicito o encoratjo prou en els concursos és perquè no sé on fet-,ho.
    En la secció Relataires, no pari de felicitar i dir com em sento de petita al costat de molts d'ells.
    També dir que felicito de tot cor a aquells que han guanyat però no tant al Jurat que només veu ciència ficció quan es parla de fenòmens estratosfèrics, enllà el nostre planeta.
    Per si m'ho havia deixat, felicitats i sort en la trobada històrica.


  • Catalá antic?[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 07-05-2021

    ELS SEGADORS (Himne nacional de Catalunya)
    Catalunya triomfant
    Tornarà a ser rica i plena.
    Endarrera aquesta gent
    Tan ufana i tan superba.

    Amb tot no disculpa el meu error

  • Correccio[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 07-05-2021

    Gràcies per les correccions i per interpretar-me en Kefas
    Miraré d'esforçar-se.

  • Hola identitat inedita[Ofensiu]
    Fidel Català | 07-05-2021

    Tot seguit et penjo el teu relat, amb les errades que jo, que no soc filòleg ni mestre en gramàtica, t'he trobat.
    Te l'envio perquè he vist el teu cometari en el fòrum on es felicita els finalistes (cosa que ni tan sols fas, per esportivitat com a mínim). Et comento que el post del kefas era de queixa, però qui el coneix, sap quin és el seu nivell d'ironia. Disculpa si el teu post també ho era, però no m'ho ha semblat.

    El custodi (amb alguna correcció)

    Una corrua llarga va desfilant darrera és "darrere" el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat pel o per al per el seu taüt.
    Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca (és "el burca". En Masculí) no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
    Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrere darrera el fèretre i davant de tota la filera de tan tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
    Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
    Sol per sempre més a menys que... (castellanisme "a no ser que" seria més correcte)
    Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies (abans del "però" va una coma) però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten (error de tecleig, però error) el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
    El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
    El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre (després de "l'altre" falta una coma) ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.



    I fins aquí el teu relat.
    Bé, imagino que si vols passar a la final, primer hauries de millorar el teu nivell d'estil, que no naixem ensenyats, ja m'ho deia l'avi. Però alguns naixem estrellats, com jo, per exemple.
    No voldria que em malinterpretessis, però ja fa temps, els del concurs van dir que tindrien en compte les errades ortogràfiques, i el teu relat, si el llegeix un que en sàpiga més que jo, segur et troba més coses d'estil, a banda de les ortogràfiques assenyalades.

    Bon vespre, i salut!

  • consideració[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 14-04-2021

    A mi també se me'n va la bola... Miraré de ser breu.
    Jo he considerat el relat de ciencia ficció quan he donat personalitat de custodi a una ombra que s'ha quedat sense amo. Per aixo dic que és ciència.... l'ombra i ficció perquè les ombres que jo sàpiga desapareixen en desaperèixer l'objecte o el sol o la llum i no parlen ni pensen... de moment.
    Això de les cometes per destacar frases determinades m'ha semblat bé.
    Gràcies. No espero guanyar però tot plegat té el seu què.

  • Gràciespel teu comentari [Ofensiu]
    TerricheT | 14-04-2021

    Dius que és ciència-ficció aquest relat, i jo el veig més aviat fantàstic, el custodi és un ésser fantàstic, segons entenc, potser caldria donar-li un toc menys humà, per fer-lo més de ciència-ficció. També li veig alguna acotació personal, com quan comentes que els musulmans no ploren en els funerals. Ho he llegit com una opinió del narrador, i potser l'hauries de posar entre cometes, o dins d'un diàleg, perquè quedi clar que ho diu el custodi, no el narrador que escriu.
    Per altra banda el veig ben escrit, i m'agrada la idea de canvi que cerca el custodi que s'ha quedat sol.

    Sobre el meu, jo entenc la ciència-ficció com una cosa que especula amb allò que no coneixem, amb un futur possible, amb realitats desconegudes. Hi ha molts camps dins de la ciència-ficció, i la veritat, he llegit alguns dels relats presentats, i poc tenen cap d'ells de la temàtica, però ja veuràs com el meu no passarà, i quedaran finalistes altres que no tenen res de ficció, sols realitats actuals modificades. El teu és més ciència-ficció que la majoria dels que he llegit fins ara.

    Ups!, disculpa, se me n'ha anat la mà escrivint!, és que quan m'escalfo!

    Sort en el concurs, i gràcies pel teu comentari.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

280 Comentaris

13727 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.