el custodi

Un relat de: Identitat Inedita
Una corrua llarga va desfilant darrera el fèretre. De gala. Guarnit amb nanses d’or i atapeït amb tantes flors que no deixa veure fusta de cedre que el finat havia triat per el seu taüt.
Tothom va vestit els usos i costums. Les dones del negre més rigorós. La burca no enganya. Els homes vestits de blanc igual que la mortalla del mort.
Els plors no es deixen sentir. És una creença estúpida que els àrabs ploren sistemàticament en un enterrament... sí que és veritat que es produeixen escenes de gran dolor amb dones que fan anar gorja i llavis amb uns sons indescriptibles però en els funerals, no. Just darrera el fèretre i davant de tota la filera de tant tristos seguidors s'hi distingeix una figura, ara sí, ara no. L’ombra dels arbres la dilueix i el sol la fa lluir. Cap cot corona una esvelta figura. Llàgrimes sense líquid, llàgrimes profundes que no amaguen la pena per la irreparable pèrdua.
Amb ningú pot compartir el seu dol; tothom té qui l’acompanya en el dolor.
Sol per sempre més a menys que...
Ha estat tota una idea. En acabar la cerimònia es dirigirà a l’agrupació de casals d’avis i preguntarà si hi ha algú que es trobi en semblants circumstàncies però a la inversa: ell ha perdut l’amo; potser algú haurà perdut el seu àngel guardià. A la porta de l’edifici s’hi arrepleguen vells, velles i custodis. Fent el compte no li surten el números. Sobra un custodi. Amb cautela i discreció s’hi acosta i intenta amb petits senyals fer-se veure. Un núvol immens que amenaça pluja dilueix la gernació; només queden alguns que no han volgut buscar aixopluc. Surt el sol i tot sembla que es normalitza.
El casal es torna a omplir. L’hora de la passejada ja ha acabat.
El custodi queda sol. Aquell que custodiava el taüt es decideix: ara és el moment. Hola! I directament al gra. Creus que tu i jo podríem fer parella? Creus que realment necessitem un amo? No creus que si ens tenim l’un a l’altre ja podrem subsistir? I per cert, jo em dic ombra en el temps i tu? Jo ombra florida.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

64 Relats

64 Comentaris

4710 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.