El collar del rei Matulan

El collar de maragdes era un regal de Matulan, rei de Bugònia; el de la llarga cabellera i mirada pèrfida. Si el seu espòs Petrocli, rei de Lacedemonia i domador d'homes, la veia amb el collar posat, era capaç de matar-la. El pèrfid Matulan havia estat uns dies a palau i havia quedat pres de la bellesa de la dolça reina Mantera, la de la formosa cabellera daurada. Ella també havia quedat presa de Matulan. Tan presa que sota la tanca del jardí, va deixar que Matulan li posés el collar. Quan li cordava la joia, Matulan aprofità per besar-la. Ella plega les parpelles i entrà dins del núvol de plaer que li havia posat la deessa Afrodita.

Va decidir desar el collar! Però què és una possessió, si és secreta? La reina Mantera va trobar la solució. Donaria en comodat el collar a la dama de companyia més bella. La dama el lluiria uns dies i després la dama el regalaria a la reina per demanar un favor pel seu pare.

El rei va veure el collar al coll d'Amatia, la dels ulls brillants. També va veure el cap, els pits, el ventre, les cames...
—Com és que aquesta noia porta un collar de maragdes?
—Diuen que el vol regalar a la reina —digué el pastor d'homes i dones de la cort, el bufet Cleobul d'Isamantia; un home que escoltava l'oracle i era amic del rei Petrocli. És la filla del comte Idomeneu de Carpantia, el de les belles grenyes. Es veu que necessita un favor de la reina.

—Per què no me'l regala a mi? —El rei girà els ulls cap al costat esquerre— jo li faria un favor més gros.
—Pot ser, per què sou més banyut que el rei d'Esparta?

El rei Petrocli va voler conèixer Amatia per posseir-la i venjar-se de Mantera. Quan Petrocli li garantí la corona, Amatia alçà les parpelles i accedí. Satisfet, el rei va tancar Mantera en el palau de l'Oracle, perquè cuidés el jardí vigilat pel gos Emònom, que era cosí de Cèrber. Tancada Mantera, va fer reina a Amatia.
En el banquet de noces, Matulan va veure el seu collar en el coll de la nova reina. Alcà les celles, obrí la boca, abaixà el cap i feu un somrís maliciós.
—L'aigua fa panxa i el vi mena la dansa —cantava el bufet, mentre s'adonava del canalla somrís del pèrfid Matulan.
Amatia recollia un lliri, quan d'entre les branques espinoses d'un roser sortí Matulan. El pèrfid Matulan s'havia posat un perfum que havia comprat al sàtir Marsiàs. Embriagada, Amatia es deixa agafar per la cintura. Matulan descordà el cinturó del vestit d'Amatia i la llana quedà estesa a terra. Aparegué el bufet.
Clèobul feu un salt i a punt estigué de clavar la daga al cor de Matulan. Però el pèrfid estava protegit pel banyut sàtir Marsiàs que havia obert un solc en la terra. Clèobul caigué al solc i Matulan desaparegué rere el roser, mentre Marsiàs deixava anar una sonora riallada movia la cua i desapareixia entre la boira que havia escampat la deessa Demetra. En el terra quedaren marcades les peülles de Marsiàs.
—Em poseu amb un compromís —digué Amatia; encara sense la llana.
—No hi puc fer res —Clèobul alçà els muscles— el déu Ares ha avisat el rei. Ja deu venir amb vint guerrers.
—Estic perduda. Em tancarà a l'Oracle.
—No! Fugim junts. Mentre Petrocli i Matulan facin la guerra nosaltres farem el que ens mani Afrodita. Com més ho fem, més ens protegirà Afrodita.
—Escapem ara que podem —Amatia abaixà el cap.
Mentre Lacedemonia i Bugònia feien cruenta guerra per mar i per terra, Amatia i Clèobul marxaren al comtat de Carpantia, on van fer tot el que els manà l'exigent Afrodita.
En una gran batalla, els lacedemonis destruïren per complet l'exercit bugoni i feren pres Matulan. El rei Petrocli el condemnà a morir estirat per dos burros a banda i banda. L'execució fou una festa, on acudiren milers de ciutadans de Lacedemonia. A la primera estrebada, el crit de Matulan s'escoltà fins a Carpantia.
—On és el bon Clèobul el meu amic que em diverteix i m'explica el que passa a la cort i fora? Demanà Petrocli, que pensà en Menelau, rei d'Esparta.
Quan acabà l'execució, Petrocli pujà al cavall i amb un miler de genets cavalcà cap a Carpantia.
—Ah! Clèobul, mal amic, traïdor. Et penjaré de cap per avall davant d'un buc d'abelles rabioses. Ah! Amatia et tancaré de per vida fins que endevinis el que ha de passar.
Un núvol de pols delatà la galopada que anava cap al pobre comtat de Carpantia. Clèobul i Amatia fugiren fins al port de Capanea, on embarcaren cap a una llunyana colònia d'occident denominada Emporion.