El casament de la princesa Caterina de Siluècia

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
Filla quarta dels molt alts i poderosos, Adibot III l’Ardit rei de Siluècia i Basília reina consort, la jove princesa Caterina de Siluècia va entrar a la catedral de Varoica del braç del seu pare el rei Adibot que havia arribat el dia abans amb una galiota ricament guarnida amb banderetes i gallarets. Adibot venia de fer la guerra als pillards i mercenaris del comte Frambert d’Ambòrnia que cada estiu entraven a Siluècia per fer tota classe de maleses.
El rei caminava amb la corona posada, es cobria amb una capa porpra acabada al coll amb una melena de lleó negre i duia la mà al pom de l'espasa. La jove i bellíssima reina Basília, la del cabell daurat, seguia el rei a pas lent. Era la quarta dona de l’Adibot. Les tres primeres havien mort de malalties o accidents; cap havia complert els trenta anys. Els monjos deixaven anar cants gregorians i els assistents observaven enlluernats i emocionats pel fet d’assistir en un acte que perduraria en els segles.
La núvia portava un vestit d’un gris molt clar, amb flors brodades al coll i les mànigues. Els costats estaven cenyits amb perles i al cap hi portava una diadema de plata i diamants; al mig s’hi alçava un robí que subjectava un vel que queia enmig de la cabellera negra. A l’exterior del temple, els guàrdies havien de fer una barrera de llances per aturar la multitud enfervorida que observava l’esdeveniment.
L’infant de Varoica, el príncep Telamoniu el Bell va acollir la núvia amb la mà estesa i ambdós es van agenollar. A la bancada de davant hi havia els pares del nuvi: El rei de Varoica, Licander I el Bel·licós i la reina Maria de Titida la melangiosa. El rei de Varoica duia un vestit viola, amb coll de pell de lleopard i portava la corona i el ceptre. Al seu costat l’esvelta Maria de Titida la melangiosa alçava la barbeta i el nas. La reina Maria duia diadema d’or, un vel i un vestit cenyit a unes corbes que només Licander podia admirar. No era la mare de Telamoniu el Bell, ja decapitada feia temps, sinó una bella i jove madrastra. Licander mostrava un deix de preocupació, perquè havia deixat per uns dies el seu exercit davant de l’assetjada Peluda; la capital dels pèrfids i maleïts peluts, per poder assistir al casament de Telamoniu, el tercer dels fills mascles i possible hereu.
El Bisbe Ciracus, el gras de d’Ostienca, va començar la cerimònia. A la meitat de l’ofici, el famós frare babarià, Anfós de Vingalavara, va fer un sermó sobre les virtuts del matrimoni i de la seva efectivitat de cara a una bona vida.
-L’home ha de tenir present que la dona vol ser corregida i castigada –el frare va baixar la veu-. Cal castigar-la amb menys escàndol que a un animal o a un pagès, però no es pot deixar de castigar-la almenys un cop a la setmana, si no es puneix la dona, ella ho troba a faltar i sol fer maleses, perquè l’home la castigui.
Vingalavara va posar exemples d’homes que no feien cas dels seus consells i al cap de poc temps la femella els havia abandonat i els havia fet tota classe de maleses, com a mínim cremar la casa.
En sentir les paraules del predicador, Caterina es va estremir, però va pensar que la filla quarta del ferotge Adibot l’Ardit no seria castigada i que el bell Telamoniu no es devia prendre al peu de la lletra el que en Vingalavara aconsellava. Va mirar els seus pares, Adibot i Basília, per si se’ls notava alguna incomoditat provocada per les paraules del frare Vingalavara. No va observar res. Caterina es va preguntar si era que no s’havien assabentat de les paraules, que les tenien per normals o ambdues coses. Segons com vagi m’hauré d’escapar, va pensar Caterina. Es va mirar en Telamoniu el Bell i va observar que somreia satisfet. Caterina va fer un bufet i va pensar ho tinc decidit me’n vaig, però necessitaré ajuda.

Proximanent, continuarà amb el banquet de Telamoniu i Caterina.

Comentaris

  • Enmig del casament[Ofensiu]
    Ramon Grau | 26-10-2024 | Valoració: 10

    Sí, m'hi he trobat, de fet m'hi he trobat somrient. No em diguis perquè, potser per la descripció que en fas.
    Em brindo a ajudar la Caterina i espero que hi trobi aliats.

  • Què passarà?[Ofensiu]
    Montseblanc | 25-10-2024

    Molt ben explicada tota l'acció i els personatges. Jo m'he perdut una mica amb tan nom i sobrenom, però és cert que la cosa era així i ajuda a ambientar millor el relat. Veure'm com evoluciona el tema al proper relat.

  • Animals i pagesos[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-10-2024

    M'encanta la ironia que et gastes: cal castigar les dones, encara que no tant com a un animal o un pagès. Irònic a no poder més. Ho troben a faltar, sí, cremen la casa, també, ha de ser cada setmana, també.

    Molt ben descrita tota la pompa del casament, acollonant el de la primera dona ja decapitada i substituïda per una altra.

    La Caterina va pensar en son pare, un home ferotge, però que s'estimava molt la filla; malgrat tot, la Caterina no veu altre remei que el de fugir. Potser no confiava que son pare la pogués ajudar gaire.

    Ja veurem la continuació que espero apoteòsica.

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Valeri Coromí

Xavier Valeri Coromí

45 Relats

42 Comentaris

7712 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Escriure relats és una de les meves passions.

2005 -Primer premi de la II edició del concurs de relats breus de la revista el Viari.
2007 -Premi de narrativa Ramon Vidal de Besalú.
2008 -Guanyador del premi de relats Joescric.