El Carib a casa

Un relat de: Magda Garcia
En Manel va decidir saltar-se el berenar. Va preferir fregar, aconseguint que el parquet lluís desprenent un perfum realment relaxant. Quan els seus amics van trucar a la porta els va obrir posant-se les ulleres de sol. Era com estar en una illa paradisíaca, ja que va col•locar gandules, sonava música caribenya i va deixar anar la cotorra de l'àvia. Feia anys que la pobra estava engabiada.

Voletejant de cap en cap es va divertir amb ells i els amics d’en Manel van gaudir com mai. Des que els berenars eren temàtics i cadascú creava un ambient diferent, la vida els semblava més divertida.

Era com estar de vacances sense estar-ho.

Comentaris

  • Bona vesprada, Magda Garcia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-03-2025

    Hui m'he recordat de tu. Espere que tot et vaja bé. Si et ve gust, ja em diràs la teua opinió sobre l'últim relat meu. Quan pugues i tingues temps.
    Que passes una bona vesprada.
    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Bona pensada![Ofensiu]
    llpages | 21-02-2025 | Valoració: 10

    N'hi ha que organitzen festes mexicanes, d'altres bavareses, etc... A mi només em fa patir el destí de l'ocell voleiant, dubto molt que siguin capaços de fer-lo tornar a la gàbia... En qualsevol cas, un text que es mereix el qualificatiu de fresc amb tota rotunditat!

  • Viure en una illa paradisíaca. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2025 | Valoració: 10

    Divertir-se és bo i a més a més si hi ha alegria. Realment ben plantejat, la situació.
    Tots els amics es van gaudir d'allò més.
    A casa, el Carib.
    Enhorabona, Magda.
    Cordialment.

  • Vacances[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-02-2025

    Un relat fresc i evocador. L'escena transmet sensació de vacances i alegria, tot i que sembla que la que va xalar més va se la cotorra, a la pobra ja li venien bé unes vacances també.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

180 Relats

655 Comentaris

65885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.