EL CAMP DE L'ARPA

Un relat de: Identitat Inedita
He baixat al camp de l'Arpa
A punxar- me d'emocions
Un fardell tirat en terra
Ha trencat mes ilusions

Deixo xeringa i hero
I m' apropo a l'embalum
No belluga, sembla mort
Perquè és de mort el ferum

Però l'aire que remoc
En avançar cap a ell
Li destorba el són profund
Belluga, el veig, és vell

Ara alena amb força
S'omple d'aire l'esperit
Estira el braç i demana
Punxa'm sisplau, que no visc

Reculo al meu racó
I del fard en trec xeringa
I d'hero una ració
L'única que tenia

I el punxo al munyó
Perquè de braç no n'hi queda
Reneix traspuant la pell
Ulls orbitats ja plens de esma

L'abandó és immediat
La fesomia albirada
M'ha semblat el meu retrat
Hi he vist la meva cara

I així fujo, mal viatge
Del meu present tan punyent
Veig reflectida en la imatge
Era jo quan seré vell

El deixo al camp de l'Arpa
Vivint noves emocions
El fardell tirat en terra
Ha romput més ilusions



Comentaris

  • Ostres! [Ofensiu]
    Homo insciens | 07-08-2021

    Ostres! És una bufetada de realitat ignorada! Molt ben plasmat i transmès. Certament colpidor el poema, a més de molt fluid i ben trobat. Fantàstic!

  • Colpidor![Ofensiu]
    Ness | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Un poema colpidor!

    "...I així fujo, mal viatge
    Del meu present tan punyent
    Veig reflectida en la imatge
    Era jo quan seré vell"...

    Per reflexionar. L'he trobat brillant i impactant.

    Felicitats!

  • retornant-nos la imatge. [Ofensiu]
    Atlantis | 06-08-2021

    Un poema que commou i de denúncia social en primera persona. Molt ben escrit i ben rimat, arriba a fer clara la imatge dels dos protagonistes.Té un bon desenvolupament des de l'angoixa de la droga, al reconeixement de l'altre, i el mirall que et retorna i fa pensar.
    Bon poema.

    En quan el meu relat et volia donar les gràcies per passar pel meu relat i per llegir-lo tal com és: un relat fantàstic. També crec que la memòria és qui fa perdurable la vida dels que se n’han anat. M’agrada que t’hagi agradat, sobretot venint de tu.

    Una abraçada

  • Esfereîdor[Ofensiu]
    brins | 03-08-2021 | Valoració: 10

    Aquest poema m'ha commogut, t'ho dic molt sincerament, l'he sentit a la pell.
    És evident que posseeixes un gran do per a la poesia.
    Bon estiu!

  • Emocions en el retrat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-08-2021


    Aqueixes emocions, que et refereixes, són molt ben explicades, amb esplendidesa.
    Com si et mirares en el teu mirall. Les il-lusions van trencant-se. Això és el que dius en el poema.
    Molt bo, Identitat Inedita.

  • Massa ràpid![Ofensiu]
    Prou bé | 01-08-2021

    He contestat i m'he oblidat de preguntar-me: veure's com en un mirall, reconèixer en qui ajuda a ell mateix després d'anys de mantenir-se en el pendent, podrà fer que "se'n surti"? El més probable és que no, em responc i això és el missatge principal que jo entreveig al relat i el que el fa més punyent. Amb total cordialitat.

  • Generositat[Ofensiu]
    Prou bé | 01-08-2021

    Generositat extrema en una situació que ho és. Realitat colpidora per com n'és de present i sostinguda en el temps. Tan ben explicat que "ho veus" ... Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

119 Relats

362 Comentaris

20608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.

AVIAT A KOBO