El bressol i el desig (Dolç balanceig)

Un relat de: free sound
Ahir em vas dir una cosa dolça a l’orella, poc a poc vas anar baixant, somiaves en una vida bella, cada carícia un instant.
Ara rius cada cop que parles, i la nit potser t’ha fet gran, la foscor ja no sap fer ombres, són il·lusions que venen i van. Els teus ulls somriuen i brillen, sobre les cabanes en arbres flotant, les mans sempre són germanes, de l’atracció de l’imant.
Ara saps què t’agrada, i el que no en vols veure més, aigua dolça amb escuma, brisa suau d’entretemps.
Quan t’acaricio l’esquena, i en segueixo pujant, potser ara mitja volta, i amb la lluna vibrant. Un passeig per la tarda, o un destí de la nit, i potser el que més t’agrada, és gaudir del matí.
El millor del viatge és poder-ne sentir, i l’escala no és obstacle, sinó graons per seguir. Quan els ulls se’t tancaven, et tornava a cantar, una bonica tonada per un bon somiar.
Cada somni una estrella, i un cel ben estrellat, que li balli a la lluna contra l’adversitat. Acarono amb paraules, el bressol i el desig, els petons que sempre tornen, dalt, a baix o al bell mig.


Febrer 2012

Comentaris

  • molt bonic free...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-02-2012 | Valoració: 10

    m'agrada que experimentis nous formats, coincideixo amb el joanalvol que és poesia pura

    una abraçada bressolada
    joan

  • Poesia pura[Ofensiu]
    joanalvol | 15-02-2012 | Valoració: 10

    Coloques el teu relat en la categoria d'assaig fantastic. Per a mi es poesia pura per molt que li donis el format de prosa. Prosa poètica també potser. Bressoles els desitgs i els defineixes.

    M'agrada molt
    Una abraçada
    Joanalvol