Cercador
El bany del divendres i un xic més
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Podrien veure la pel.lícula, encara que acabés tard, que l'endemà no hi havia escola, puntualitzaven.
Ja feia fred. L'aigua, la mare l'havia abocada fumejant al cubell que feien servir pel bany a la punta de la cuina. Primer, la Roser; després, les bessones, la Maria i l'Anna; i al final el petit, en Josep. L'ordre del bany setmanal dels divendres. La Roser estrenaria la sabonera. Es queixaria que es cremava. Les bessones trobarien l'aigua ideal, riurien esquitxant-se i la mare es mostraria força transigent. Ja fregaria el terra. Només que l'àvia no hi passés a prop, no rellisqués, que ja estava prou delicada. I el torn del nen, ràpid en líquid tebi.
Llavors vindria el pare. Per més que la mare el renyés, agafaria cada criatura i les posaria juntes al cubell on farien veure que trepitjaven raïm com el difunt avi. Adoraven aquells moments! I la Pupurupup, la gosseta, encomanada per la gatzara, bordaria esverada.
Més tard, abrigats amb pijames i batins, havent sopat, s'instal.larien al tresillo familiar, la catalítica funcionant amb les tres marxes, il.lusionats: estrenaven televisió moderna, per fi, com els altres del barri.
Aquell bany compartit i les imatges (en color!) ocasionà que s'adormissin (com l'àvia), com sempre a la mitjapart del film...aquell dia amb un gran somriure...que es tallà de cop. La iaia no es despertà.
Ja feia fred. L'aigua, la mare l'havia abocada fumejant al cubell que feien servir pel bany a la punta de la cuina. Primer, la Roser; després, les bessones, la Maria i l'Anna; i al final el petit, en Josep. L'ordre del bany setmanal dels divendres. La Roser estrenaria la sabonera. Es queixaria que es cremava. Les bessones trobarien l'aigua ideal, riurien esquitxant-se i la mare es mostraria força transigent. Ja fregaria el terra. Només que l'àvia no hi passés a prop, no rellisqués, que ja estava prou delicada. I el torn del nen, ràpid en líquid tebi.
Llavors vindria el pare. Per més que la mare el renyés, agafaria cada criatura i les posaria juntes al cubell on farien veure que trepitjaven raïm com el difunt avi. Adoraven aquells moments! I la Pupurupup, la gosseta, encomanada per la gatzara, bordaria esverada.
Més tard, abrigats amb pijames i batins, havent sopat, s'instal.larien al tresillo familiar, la catalítica funcionant amb les tres marxes, il.lusionats: estrenaven televisió moderna, per fi, com els altres del barri.
Aquell bany compartit i les imatges (en color!) ocasionà que s'adormissin (com l'àvia), com sempre a la mitjapart del film...aquell dia amb un gran somriure...que es tallà de cop. La iaia no es despertà.
Comentaris
-
Agonia[Ofensiu]SrGarcia | 27-10-2024
Jo no em banyo mai, em dutxo una vegada al mes a l'estiu, i mai a l'hivern.
Em sap greu que la jaia es morís; per altra banda, aquesta seria una mort que desitjaria per mi, morir mirant una pel·lícula, si pogués ser de la Sofía Vergara, sense agonia, sense patir. -
Gatzara[Ofensiu]llpages | 27-10-2024 | Valoració: 10
Una imatge de vida familiar tan fresca i divertida que quasi m'he notat esquitxat pel pare banyant-se envoltat de la canalla. Enhorabona!
l´Autor
928 Relats
950 Comentaris
501379 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com