EL ALZAMIENTO NACIONAL

Un relat de: Identitat Inedita
Corre l’any 1936
17 de juliol
Un home baixet i esquifit, amb bigotet, uniformat, que diuen que no fuma ni beu ni va amb dones, s’està allà a l’Àfrica del Nord, dret, davant d’una tenda de campanya, esperant l’ocasió per créixer un pam i mig i endegar una comtessa contra la Segona República Espanyola que s’anomenarà Cop d’Estat. Corrien el 17 i 18 de juliol de 1936.
La Segona República va quedar tocada de mort; molt lentament, però de mort.
El colpistes, seguint les directrius de Mola que actuava als territoris del nord, es van aplicar en la repressió de maçons, intel•lectuals, per descomptat obrers i, amb l’excusa de la dissidència, de maricons. Perquè Garcia Lorca era un dissident, no?
Més o menys sota control, i totalment descontrolada, en mans de pistolers; la repressió.
El republicans per la seva banda se les veien amb capellans, monges, terratinents i... falangistes; i no afectes a la República...
Olor de venjança és que feien les portes de les presons republicanes de Madrid!.
Amb ordres de trasllat o posada en llibertat el presos eren trets de les cel•les; no de dos en dos o de cinc en cinc;no. De 100 en 100. I més de 100nts.
De la presó a la fosa. Assassinats. Paracuellos va ser el lloc. Algú comandava? Carrillo? El dubte encara plana.
València, Alacant, escenari de l’execució de José Antonio Primo de Rivera.
Els presos de la model no se’n van lliurar. La repressió va ser menys dura però no per això menys punyent. Els republicans esgarrapaven fort.
La distribució del cop per regions va dur al General Godet a les Balears, a Franco a les Canaries, Sevilla per Queipo de Llano, i Valladolid pel general Saliquet. Pamplona per Mola.
El Cop d’estat que havia de ser ràpid i contundent, va fracassar. No a totes les ciutats, però no va tenir l’èxit esperat. Les esquerres feien suar els insurrectes.
Resistències arreu.
De les Canàries al Marroc, Franco va creuar l’estret. Les tropes, en avions cedits per Itàlia. L’avançada va anar envaint territoris.
Espanya estava ocupada. La República amenaçada.
L’exèrcit insurrecte va anar deixant al seu pas, reguers de sang, ciutats vençudes, ciutats capitulades.
El control d’Andalusia, la caiguda de Madrid, la desfeta de Terol, la llarga i cruenta Batalla de l’Ebre i la dura afronta contra Barcelona, varen donar finalment la victòria a Franco.
Era l’1 d’abril de 1939.
La guerra s’havia acabat.
Els fets, però, s’havien començat a coure a 1932 amb un seguit de cops d’estat, cap d’ells exitosos.
El primer, l’intent fracassat de Sanjurjo, la Sanjurjada, d’enderrocar el Front Popular.
El Rei Alfons XIII, a 1934, des de l’exili, intentaria atraure’s les simpaties d’italians per tal de restaurar la monarquia... L’ajuda de diners i armament no varen servir de res. Aquest cop, el Cop, també va fracassar.
A 1935, Gil Robles des de l’aconseguit Ministeri de la Guerra, va anomenar quatre generals: Franco, Estat Major; Godet, Aeronàutica; Mola, cap de les forces al Marroc i Fanjul com a subsecretari. Semblava que la situació així quedaria controlada. A la espera.
Molt abans, la conducta dels alts comandaments de l’exèrcit en la desfeta d’Annual, l’any 1921, mereixeria l’informe que Domingo Batet, General Instructor encarregat de depurar-ne les responsabilitats, faria.
Batet pretenia rehabilitar l’honor de l’exèrcit.
L’informe era molt aclaridor i esfereïdor.
Tot allò que s’esperava de la conducta dels alts càrrecs africanistes, quedava no només en entredit, sinó per terra.
La corrupció i la disbauxa estaven a l’ordre del dia.
I així, Batet, ho va deixar palès i comunicat en els diferents escrits.
De Francisco Franco escrivia: poc amant de la tropa, molt amant de les tabernes.
Franco no obtindria la tan reclamada Cruz Laureada; (acabada la guerra, se la auto concediria)
Franco va guanyar una guerra.
Batet es va guanyar la rancúnia.
Franco va guanyar un Estat.
Batet es va guanyar la pena de mort.

Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 23-05-2021

    Aclarit. Gràcies

  • Comparacions entre contendents[Ofensiu]
    aleshores | 23-05-2021

    He volgut senyalar la característica genocida del “nacionalcatolicime” que no admet comparacions entre contendents.

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 23-05-2021

    No he acabat d'entendre el teu comentari. No sé si has interpretat que jo defensava els insurrectes i colpistes i atacava als defensors de la república. És que com que jo no he parlat de néns robats...
    M'ho pots aclarir? És que si s'interpreta malament el neu relat em preocupa. Jo només he pretès explicar uns fets històrics i potser no me n'he ensortit.
    Gràcies

  • Pràctiques genocides[Ofensiu]
    aleshores | 23-05-2021

    Fer desaparèixer gent i robar els fills dels desafectes són delictes que no prescriuen. Es parla en aquests casos de genocidi, tenint en compte l’intent d’extermini del contrari, efectuat per autoritats (nacionalcatòliques), no per incontrolats, en possessió d’armes.

  • Identitat Inedita | 23-05-2021

    Contenta que t'hagi agradat. I tu no penges res més?
    Abraçada

  • Un darrere l'altre[Ofensiu]
    Prou bé | 23-05-2021 | Valoració: 10

    Tots els fets que reculls en el teu relat, l'un darrere l'altre, ben encadenats, conseqüències lògiques de l'ambició desmesurada i la ràbia acumulada. Tot plegat mal cuinat i pitjor paït acabava amb vòmits de sang i foc. Narrat en forma de cònica cronològica li treu? Dramatisme. De nou gràcies per refrescar coneixements.

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 23-05-2021

    Primer gràcies per la valoració. Després més gràcies per la puntualització. I mira que una és documenta, eh! Doncs amb tot, sempre s'escapa alguna cosa
    Abraçada

  • El mirall de l'escena[Ofensiu]
    Sergi . | 23-05-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat el relat perquè reflecteix, talment com un mirall, la multiplicitat de coses que passen a partir del Cop d'Estat de 1936. Explicat amb dinamisme i precisió, m'has fet arribar la sensació de caos que es viu arreu del territori, tant en els llocs on triomfa la rebel·lió com els llocs on fracassa. Les dues cares de la moneda. La repressió dels republicans contra l'Església, falangistes i gent de dretes, en general (carlins, burgesos, gent de la Lliga).

    Molt ben filat. Molt bé. Només un parell d'apunts: pel que fa als atemptats contra la República previs a al 18 de juliol de 1936, si bé és cert que la Sanjurjada és de 1932, les conspiracions contra la República per part de militars comencen ja el mateix dia de proclamació de la República: el 14 d'abril de 1931. Des de FE de las JONS, l'octubre de 1934, en vista del rebombori a Astúries i Catalunya, des dels sectors més radicals del partit (Ramiro Ledesma Ramos) es planteja ja un cop d'Estat, però no serà executat encara per manca de suports. Primo de Rivera no ho veia del tot clar en aquell moment. Qui li anava a dir que dos anys després trobaria mort a Alacant, després d'un Cop d'Estat que viuria des de la presó.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.