EDIFICI DEL SINDICAT VITÍCOLA COMARCAL DE MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ. OFICIALMENT "BAIX".

Topava amb l’església  – en sentit
figurat -  quan intitulava les cases
conegudes com d'en Parellada, com LES “CASES BARATES” AL CARRER DE MONTSERRAT. MARTORELL.EL LLOBREGAT JUSSÀ.

En el món de publicitat hi ha una màxima, “ que parlin de nosaltres, NI QUE
SIGUI BÉ”,  amb la publicació de LES“CASES BARATES” AL CARRER DE MONTSERRAT. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ, aconseguíem
sense cap mena de dubte, un record d’intervencions, i espero – això ja serà més
difícil de comprovar-  despertar l’interès
pel Patrimoni Històric.

Continuava, a  Martorell hi ha  - encara – malgrat la gran devoció a  Santa
Maria de l’Especulació, força elements que mereixen un comentari, no
dissortadament ja però, l’edifici de l’antiga Central Elèctrica, que tenia el reconeixement
de Bé Cultural d’Interès Local.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/revall-14-antigua-central-elctrica

La comarca del Llobregat jussà – oficialment BAIX/BAJO –  no es considera, turísticament atractiva,
nosaltres però, defensem que  té molts
atractius, que potser no es “ saben/volen vendre” adequadament.  

Llegia al Mapa de Patrimoni  que l’edifici
modernista s’aixecava  l'any 1917, segons
el projecte de l’arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 – 1951),  per albergar el sindicat vitícola comarcal de
Martorell.

El propulsor del sindicat i primer president va ser Francesc Santacana Romeu. (Martorell,
1883 – Martorell, 1936) que va promoure la seva idea cooperativista entre amics
i coneguts; que van passar a formar part del Sindicat vitícola.

La seva activitat inicial es va centrar en l'elaboració de dos
sots-productes, infravalorats en aquell moment, derivats del vi: la brisa i la
mares.

L'eix de comunicacions on s'ubica Martorell i la seva proximitat a
Barcelona varen fer que la producció d'alcohol, a partir d'aquest productes,
trobés ràpidament el seu espai en el mercat.

L’any 1922 es va ampliar amb la secció d'adobs que va introduir els adobs
químics a la comarca i l'any 1930 es va incorporar la fabrica de licors que va
arribar a elaborar 24 especialitats de licor i 12 de colònia; al 1931 es va
incorporar un molí per a pinsos i es va comprar la fàbrica de licors de vídua d’en
Josep Domènech Martorell.

També es va obrir un comerç detallista a la plaça de la vila "La
Sucursal".

El sindicat vitícola va gaudir de gran prestigi a Catalunya arribant a
participar en la Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929 i obtenint
un "gran premi" i "medalla d'or"; també va participar en el
II Congres internacional de la Vinya i el Vi de 1929, on també obtingué una
medalla d'or pels seus productes.

En poc temps es varen obrir 38 delegacions passant dels 1200
cooperativistes inicials a 3775 l'any 1932.

Les instal·lacions comptaven amb 32 cups que podien contenir 4 milions de
kg de brisa.

Els costos de les instal·lacions eren suportats pels mateixos
cooperativistes, fet que va provocar que els que més varen invertir volguessin
entrar a la junta provocant discrepàncies que varen portar a la crisi de 1933.

L'edifici principal és una fàbrica d'estil modernista de quatre plantes,
amb quatre façanes vistes. A la de llevant hi apareix la inscripció "1917
Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell". La façana nord (principal) té
dues finestres amb reixes de ferro forjat a la planta baixa, una balconada amb
dues obertures al primer pis i dos balcons a la segona, tots amb barana de
ferro forjat. Al mig dels dos balcons de la segona planta hi ha una pintura
al·legòrica sobre la verema. Està rematada per un coronament amb formes
arrodonides i cornisa motllurada. A la façana oest hi ha la mateixa inscripció
que a la de llevant i un gran mural referit a la verema. A la coberta, hi ha
quatre hídries, una a cada cantonada de l'edifici.

També es protegeix una torre construïda amb maons que es troba a l'extrem
sud del recinte del sindicat. És una torre de base quadrada rematada amb una
barana amb pilastres també construïda amb maons vistos.

També es protegeix el monument al·legòric que hi ha al pati interior amb
esgrafiats de Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003) i uns dipòsits que hi ha
en una nau a l'extrem de ponent del recinte.No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19;  confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica. Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.803. (T víctimes de la Covid.19https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210312_cam_covid19.pdf Catalunya des de l’inici de la pandèmia 20.982.https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/ El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de  víctimes