E L L S

Són aquí. No han vingut de les estrelles. Sempre han estat, esperant en les escletxes entre els instants, en el buit que hi ha entre les ombres quan deixes de creure en elles.

El cel es va esberlar. No amb un soroll, sinó amb un silenci tan absolut que rebentava els timpans. Vaig alçar la mirada i vaig veure... formes. Geometries impossibles que es desplegaven com flors de carn i angles rectes, canviant de dimensió amb la indiferència d’un Déu que camina sobre una filera de formigues.

No és odi el que emanen. És pitjor: és fredor. La consciència humana és per a ells només una mota de pols irritant en la retina de l’infinit. He sentit els meus pensaments desfent-se, les meves memòries esvaint-se com sucre en aigua bruta. La realitat es desintegra. El que anomenàvem amor o por era només un programa rudimentari, i ara s’ha desactivat.

Ja són aquí. I el més terrorífic no és que ens destrueixin. És que, en la seva immensitat, ni tan sols se n’adonen. El nostre final no serà un crit, sinó el fet d’esvair-se d’un somni que mai va existir.





2025