Distància apassionada

Un relat de: Canela fina
Boja d’amor per ell l’espera a la terminal 1 de l’aeroport, se sent el neguit a l’estómac i les cames li flaquegen, per això dissimuladament es repenja a la columna. Fa molts dies que no es veuen, viure tan lluny l’un de l’altre fa que les trobades siguis molt apassionades. S’obren les portes, barba de tres dies, la camisa arrugada i els cabells desendreçats, és ell. El cor li surt a la carrera, busca ser el primer en arribar, ella el segueix al ritme del batec accelerat i s’abraça a l’home que l’ha fet trontollar, l’home que li ha fet perdre el nord, l’estima.
Ell li agafa la cara amb les dues mans i la mira als ulls, molt endins. Li diu: preciosa. I la besa. Delícia de petó, mel als llavis i foc al cos.
No esperaran, la impaciència per tenir-se els atura al pàrquing just entre el cotxe i una paret, ell l’encasta d’esquena al mur i li descorda els pantalons per on s’escapen els dits entremaliats que busquen un sexe ardent de desig. Gemega mentre la masturba, cada cop amb més profunditat i li mossega els mugrons fent-li saltar les sines per damunt dels sostenidors, li agafa les mans per damunt del cap, immobilitzada mulla les cames mentre ressona un esgarip de plaer.
Busca pel cotxe alguna cosa per eixugar-se els regalims d’amor de l’entrecuix i li diu a ell que condueixi. Somriu entremaliada. Inicien el viatge cap a casa, ella té un somriure impossible d’esborrar i ell la mira amb suspicàcia, sap que li tornarà la jugada d’abans. Així que, per no decepcionar-lo, s’ajup mentre li descorda els pantalons i se la fica dins la boca amb delicadesa, alça la mirada, ell somriu, se’l veu satisfet d’haver encertat la idea que li havia vingut al cap. Li llepa poc a poc, el viatge és llarg, no hi ha pressa. Amb la mà acompanya la dansa que la boca ha iniciat, ell condueix i sospira de tant en tant. Ella busca un ritme que va variant per allargar-li l’orgasme, quan està a punt s’atura per continuar altre cop. Just a la sortida del túnel la pelvis embogeix i brolla el millor d’ell dins la seva boca, s’ho empassa i aixeca el cap eixugant-se la comissura amb tota la mala intenció del món, pura luxúria. Empat tècnic, diu ella.
Obren la porta de casa amb pressa, la clau s’entesta a no encertar el pany, ella l’abraça des del darrere i el grapeja per damunt dels texans, nota com creix lluitant contra la gravetat. Finalment la porta s’obre i rebota a la paret, tan fort que es torna a tancar de cop. Ella el fa caure d’esquena a terra i el munta, mentre es mengen la boca es despullen com salvatges fins a trobar la nuesa d’uns cossos delitosos, ja l’un dins l’altre embogeixen. L’engrapa pel cul per controlar la profunditat de la penetració, vol trobar aquell punt que ell ja sap que és la creu del mapa del tresor. Ella s’arqueja, li tremolen els genolls i s’alça davant d’ell per regalar-li el que buscava, la font de cava dolç que tot ho amoroseix. Ell somriu veient com ella perd el control i es deixa anar també damunt del seu pubis omplint-lo de blanc nacarat com si nevés a la casa més melosa del món.
Ell li pren la mà per ajudar-la a incorporar-se, l’acompanya al llit mentre li acaricia el front apartant-li els cabells i s’estira al seu costat fent-li cullereta. Li ensuma la pell, li ressegueix la cintura i a cau d’orella li diu: je t’aime.
Ella pensa que així en francès, t’estimo també sona molt bé i però que a ella li surt del cor en mallorquí, així que li diu a aquest home que li ha fet perdre el cap: t’estim.

Comentaris

  • Pura vida[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-04-2020

    Buuffff quin retorn! I tenint en compte el que estem vivim aquestes setmanes, encara provoca sensacions més intenses imaginar una trobada així. La distància i el temps són de vegades el millor afrodisíac per a una relació. Ja sabem que també poden ser el principi de la fi. Però no és aquest el cas. Tant de bo arribi aviat el temps en que puguem de nou comunicar-nos sense barreres. M’ha encantat.

    (Canela, has de saber que el meu relat de les ungles vermelles, me’l vas inspirar tu, quan vaig llegir el teu darrer relat publicat on hi dius “em sento relliscar les gotes per les cuixes quan em poso dreta”, aquí jo ja vaig empassar saliva hahaha)

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Canela fina | 30-06-2017

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, sempre fa il·lusió tenir elogis d'altres relataires. Sou un encant :)

  • Passssssssió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-06-2017 | Valoració: 10

    Una història que sembla ve de lluny, però es centra en un present ben ardent. Com continuarà? Crec que el motiu principal és el gaudi del present, aparquem el passat, no pensem en el futur. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Quina tornada![Ofensiu]
    Paraula de gat | 19-06-2017 | Valoració: 10

    Ni tan sols em pregunto de on venia, ni què hi havia anat a fer. Un final així fa que el viatge perdi qualsevol importància que pougés haver tingut, qualsevol paisatge empal·lideix davant de la rebuda. M'ha agradat.

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58018 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa