Disputa

Genial! El teu poema ens mostra una persona forta que no vol deixar-se abatre per una mirada airada i engrandeix la seva cuirassa per a poder continuar essent lo que ella vol ser.
Ho expresses amb molta força i decisió. La serp d'aigua mudarà la pell i es deslliurarà de la pell antiga que ja li ve estreta i l'oprimeix.
Un poema molt sòlid, bloodymaruja.

Bona descripció d’un mal moment, i bona disposició, de la protagonista, no deixar-se atuir, aixecar-se, posar-se la cuirassa i seguir caminant, m’agrada especialment quan dius que...”eixiré brillant, més dur però fràgil...”és inevitable quedar feble, però amb intenció de refer-se i esdevenir més fort.
Gracies pel teu coment i bons desitjos
Una forta abraçada

Un amor retrobat, potser? Una distància dels cossos no volguda? Un apropament desitjat en silenci? Sigui el que sigui, aquest poema denota passió, sang, vida. quan el cos es desperta així, bon senyal. Potser farà patir, però es bellugarà. Una abraçada Maribel.

Aleix

Sí, i no ens queda cap remei. Em d'aixecar-nos, superar-ho i tornar a ser nosaltres. La cuirassa està bé, però que no sigui massa dura perquè deixi passar les emocions bones. Això farà que ens tornin a fer mal? Bé, això és viure...
Una abraçada,
Anaïs

molt bé.

És un poema deliciós, és de bona qualitat, enhorabona Bloody, ets molt bona fent
poemes d'amor, és estupend llegir-te. Espere que tot vaja bé. Faig de tot un poc i
a vegades llig altres temes como La Metafísica. és muy interessant. Un cordial salut
Rafael Molero

....absència de comentaris en el teu poema....tothom deu estar a la platja!!!

... es fa notar l'estiu...suposo. Aquest poema noieta es de "rompe i rasga! , apa, com deu ser aquesta expressió en català?

I que fort, fort , fort...i real. Necessitem un temps per aixecar-nos i poder contestar a l'ofensa,(anava a posar greuge, però no se si es correcte), tot i que l'exemple que poses em dona "repelus",(poètic no,...personal), i quan dius dur es així en mascle o falta la a? Ara quan ho fem anem a per totes, a cremar l'horitzó comu...(ara m'agafa un rampell a l'estomac )...ufff GRAN la bloody !!!



Trencada a trossos per una mirada
l’estreta cuirassa que em guarda l’intern
em crema de nou dels teus ulls la flama
airada condemna plena de retrets.
Però em refaré com una serp d’aigua
que amb la primavera mudarà la pell
i eixiré brillant, més dur però fràgil
amb la nova closca que brillarà al cel.
I reflectirà el mateix foc que emanes
convertint en brases el nostre horitzó,
bocins de mirall augmenten l’absència,
distància dels cossos , vaga d’emocions.