DIFERENT

Assegut a l’ombra de la terrassa tot acaronant una copa de merlot francès, mentre l’aire ventila prou la temperatura que provoca el sol de migdia. Les cigales tenyeixen el silenci amb un ritme constant i frenètic i un pit roig aterra i s’està en una branca propera tot llençant una proclama continuada a la recerca de companyia.
La meva companya es balanceja dempeus a l’abast dels meus ulls amb el mòbil a la mà i la melena rinxolada al sol. Alça la veu per damunt dels pins com si algú, una amiga, no la sentís prou. La conversa llunyana per la distància, camina per entre les noves dels darrers mesos que no s’han pogut compartir i ressona més enllà de la tanca amb estridència. Res de preocupant denoten les paraules, ni res de nou a les meves oïdes. Ella, la meva companya, viu endins i amb expressivitat aquestes xerrades. De fet el seu tarannà comporta àvidament aquesta expressivitat sobredimensionada, però tant seva, que la fa diferent. Ella és diferent sempre. I em fa sentir bé aquesta diferència. La observo al meu davant prou bé malgrat la bellugadissa que li provoca la parla. Descalça, passeja al compàs de la conversa per la llarga terrassa i sovint, entre paraules o aprofitant l’escolta, flueix escales avall cap al jardí de la piscina. Segueix però a la diana de la meva atenció visual. Fa la calor que li agrada a ella i vesteix sense vestir. Una samarreta enganxada a les formes prou sensuals i una calceta minúscula que convida a les seves fermes natges a bronzejar-les. Despreocupada del mon, no té perquè, gesticula fervorosament per reafirmar les entonacions de la seva veu. És absent de l’entorn. Jo no.
Observo i recordo quan la vaig conèixer observant. D’alçada i ferma delineava unes bones espatlles i una melena rissada i rossa. De prop podies creuar uns ulls verds ametllats si es despullava de les ulleres de sol que gairebé mai es treia. Es movia desimbolta per l’espai i jugava a saludar tant homes com dones. Més que la generositat dels seus pits, massa perfectes, m’imantaven aquells pantalons ajustats i de tir baix que la dibuixaven tant provocativa i regalaven a la imaginació, segons com, aquell final d’esquena suggerent. Mai no va succeir res més interessant.
I aquest migdia de mandra ella desa a la fi la conversa forastera i torna a la realitat. S’apropa i em besa suaument. S’asseu a l’ombra de la terrassa també i pren la copa de merlot francès de les meves mans per una glopada abans no engega a dissertar arrel les paraules de l’amiga. La veu sona ara més suau mentre jo, com sempre, em moc entre els seus ulls despullats, ara sí, i les formes sinuoses del seu cos que es mostren sense pudor. Segueix sent diferentment especial. Escolto, però comparteixo alhora l’atenció amb la imaginació que la seva pell em motiva. Amb ella sempre pot esdevenir quelcom d’interessant. Les paraules inicien lentament un descens d’intensitat i s’amollen al silenci de l’entorn mentre una mà femenina i trapella, s’escola i tradueix la química del desig.
Després la temperatura que provoca el sol del migdia només és diferent. Com ella.