Dies d'estiu

Llegint i rellegint aquelles converses que tinc tant endins,
em sento perduda en aquest manuscrit.

Entre vers i vers deixo per escrit
allò que no he sabut dir
i que encara em persegueix a les nits.

Em passo nit i dia sense saber que dir
intentant oblidar aquest dolor que no em deixa dormir.

Esperant el color
que em vas portar amb la tardor
i que l’hivern em va treure sense compassió.

I ara,
perduda escric el que he sentit
allò que guardo tant a dins
que no li sé trobar ni el sentit.

Sentit a estimar-te més de que dic
a odiar-te menys del que vull
i a enyorar-te en la mesura que puc.