DICTADURA I MONARQUIA DE LA MÀ

Un relat de: Identitat Inedita
DÈCADES 1910-1930
Dictadura i Monarquia de la mà
A quin adolescent no li agradaria als setze anys conquerir un tro sense haver de fer res més que haver nascut Borbó?
A 1902 Alfons XIII era proclamat rei d’Espanya.
El nou aterrat rei hauria de passar moltes penúries i disgustos abans no pogués estabilitzar la monarquia.
El enrenous obrers, la Setmana tràgica com a culminació de totes les queixes, la llarga i perduda guerra del RIF: el desastre d’Annual...
El pistolerisme i les vagues generalitzades contra les patronals promogudes per bàndols molt diferenciats: els anarquistes per una banda amb els seus atemptats i els pobres obrers que, de manera pacífica, només demanaven millores salarials i horàries...
Dos homes es passegen fent conversa.
Un, alt i fort, l’altre, estatura mitjaneta i prim.
Ambdós d’uniforme.
Són el Borbó, Alfons XIII de trenta-nou anys i Primo de Rivera amb cinquanta-cinc, ja president del Govern. Corre l’any 1925.

Han parat per fer la fotografia i tots dos van a l’hora quan s’han de prendre decisions.
Un, el Rei, per mantenir el tro. L’altre, el Dictador, per imposar allò que ell creu que feia per al bé comú.

Amb la revolució social però, el Rei no es veuria amb ànims de mantenir una monarquia parlamentària i per això aixoplugaria el cop d’estat que, el qui era Capità General de Catalunya, Primo de Rivera, endegaria en ares del bé de la Pàtria: España
El seu Manifest del 13 de setembre de 1923 ho deixava ben clar.
AL PAÍS Y AL EJÉRCITO:
“Españoles,: ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porqué hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupcion la vida espanyola...”)
Amb un final d’allò més acalridor:
“Para ello y en virtud de la confiança y mandato que en mi han depositado, se constituirà en Madrid un Directorio Inspector Militar con caràcter provisional, encargado de mantener el orden público y assegurar el funcionamiento normal de los...”
Al 1925, s’instaurava un directori militar.
Dissolució de Las Cortes y Primo de Rivera com a Primer y únic ministre.
El somatén, institució catalana de llarga tradició instituïda per perseguir delinqüents, i maquis després, va ser instaurat a tot España.
Ara ja no hi havia qui aixequés el cap, ni la mà, ni la veu ni la pistola. Tothom esporuguit amb l’estat de guerra en peu i expectant amb les possibilitats de càstigs molt severs i a l’hora d’unes certes millores socials. Això feia callar gairebé tothom.
El xarleston, les “boquilles” amb cigarretes aromàtiques, els
bordells... estaven a l’ordre del dia.
Feliços anys 20..
Llarg camí entre maniobres d’apropament a la societat i repressió per una altra banda. Promoure unes millores per als
obrers per després anorrear-los.
Navegant entre Puig i Cadafalch i José María Pemán i L’Esglesia...i la Unión Patriótica. Semblava que nous aires farien moure la Dictadura.
Ah de la Lliga Regionalista que tanta fe havia posat en la
Dictadura! ... Ah dels separatistes! Ah de la llengua catalana! ah de la Mancomunitat! I els Jocs Florals? I la bandera?
Res, no en va quedar, res.
Cap ni una llibertat dempeus.
L’Assemblea Nacional Consultiva creada entre 1926 i 1928 volia donar un aire democratitzant, el seu nom però, ja ho deia tot. Consultar.
Ni Socialistes ni Universitats van corroborar la iniciativa i no varen voler ser-hi presents.
Primo de Rivera malalt, la societat oposada, alguns sectors de l’exèrcit girats d’esquena i els diferents intents de cops d’Estat, des del nord: Macià i allà al sud Andalusia, van debilitar un poder que s’havia cregut absolut, tot i les proclames de
provisionalitat que s’havien llançat des del començament del
Cop.
Azaña, Lerroux, d’Alvaro de Albornoz entre d’altres, també empenyien fort.
Alfons XIII va acceptar la dimissió de Primo de Rivera. Corria
l’any 1929
El germen de la República estava en marxa.
Dámaso Berenguer va ser el pont entre la desfeta i aquests aires de República que es respiraven.
L’exili del Rei a França va passar de ser una possibilitat, a un fet.


Comentaris

  • repàs[Ofensiu]
    Atlantis | 20-05-2021

    Si, com diu ProBé un repàs de la història. Ben escrit.

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 19-05-2021

    Prepara't per la segona república
    Abraçada

  • Entre dictadura i Monarquia [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-05-2021 | Valoració: 10

    Vaja, amb aquest relat que ja han passat anys, ens fas recordar tot allò que hi havia en aquells temps des de 1910 al 1930.
    Molt ben documentat el relat i ens fa pensar com succeia totes les controversies, en aquells temps.
    Salutacions

  • Identitat Inedita | 18-05-2021

    S'agraeix que es valori la documentació. En aquest relat, poc de collita pròpia però si la intenció d'iniciar els prolegòmens de la segona república.
    Tot arribarà

  • Història[Ofensiu]
    Prou bé | 18-05-2021 | Valoració: 10

    Història de la Història, ben narrada i crec que ben documentada! ! Ens "refresques" coneixements, és d'agrair...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.