Diàleg tèxtil

Un relat de: Magda Garcia
L’alcaldessa va alçar-se fent sonar la campaneta per aconseguir silenci i que l’escoltessin atentament. Vull anunciar-vos una proposta que fa dies em ronda pel cap: tornar a utilitzar els safarejos públics, rehabilitar-los. Perquè, sincerament, diguem-ho clar i català, què ve a ser això de posar rentadores sols com mussols? De rentar peces delicades a ma en pisos sense espais adients, on és un problema estendre la roba sense molestar ningú amb incòmodes estenedors portàtils?

Estem perdent la presència del safareig a les nostres cases. Primer es varen anar encongint, passant de ser amplis i de ciment, a esdevenir una mena de cub blanc. Però ara ja ni tan sols n’hi ha cap en les noves construccions. En alguns barris hi ha establiments freds, mecanitzats, amb rentadores i assecadores però on ningú diu ni mu. I això ho permetrem? Callarem sense dir res?

Us convido a alçar les nostres copes, a brindar tots junts per recuperar, estimats convilatans, el costum de trobar-nos al safareig públic, de fer-la petar, de compartir aquest be escàs i indispensable que és l’aigua i, alhora, rentar el que ens calgui.
Prometo crear, també, nous estenedors públics per assecar la roba al sol, ben estesa, airejada, amb fileres per tothom, de manera que puguem gaudir d’una millor higiene tèxtil i que, alhora, parlem més entre nosaltres.

Perquè, certament, ara per ara estem més al corrent del que passa a les celebritats que del que succeeix a la nostra gent. Per això vull reivindicar, també, més diàleg.

Parlem, amics, parlem, perquè entre la pandèmia, el mòbil i el que no és el mòbil, ens hem tornat estranys i cal retomar les regnes de la convivialitat mediterrània.

Alcem les copes i brindem. Pels safarejos i els estenedors!

Salut a tothom i visca la vida social a l’aire lliure!

Comentaris

  • Safareigs, estenedors, mòbils [Ofensiu]
    llpages | 21-12-2024 | Valoració: 10

    El canal de comunicació canvia amb els pas del temps, però encara que el safareig hagi estat substituït pel mòbil, la xafarderia segueix més viva que mai, només cal veure com de plens estan les terrasses dels cafès. Un relat molt ben escrit que et dibuixa un somriure de principi a fi. Enhorabona!

  • Safareig i cafè[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-12-2024

    Un dia vam anar a Belchite, el poble de Saragossa destruït a la guerra que es pot visitar.
    La guia ens va explicar que uns nens li van preguntar si tenien wifi, no podien concebre la vida sense.
    Els va portar al safareig i els va dir: aquest era el seu wifi.

    Sense safareig s'ha guanyat comoditat i s'ha perdut comunicació, tot i que una mica xafarderota. Encara bo que els cafes no s'han tancat, allò era el safareig dels homes.

    Bona idea la de la batllessa, reivindicar el diàleg sempre és bo

  • Sociabilitat[Ofensiu]
    Jordi Banyeres Barril | 20-12-2024 | Valoració: 10

    Portem uns quants milions d'anys mirant-nos als ulls, i uns pocs -poquíssim anys- mirant-nos per pantalles. Des de fa milers d'any, ens agrada dir la nostra al més aviat possible i esperem que l'interlocur demostri a l'instant que ens ha escoltat.

    Necessitem les relacions sinestèsiques, el llenguatge no verbal, l'entonació, els trets suprasegmentals, la corporalitat en bloc per una comunicació fluent, plena, satisfactòria, però ens han silenciat (i nosaltres hi hem col·laborat). Solament ens resta la vàlvula de fuita dels comunicats, freds com un decret napoleònic, l'antítesi de la vera comunicacio.

    La Magda, de broma en broma, fa una apologia del safareig. Una institució que ja té un precedent clàssic en el capítol de l'Odissea, on Ulises després de deixar a Circe, va a la deriva i arriba a una illa inconeguda, on el recullen unes dones que fan la bugada a un rierol, arran de mar,i allà es troba a Nausica, La Magda recupera aquest fil d'Humanisme, d'Humanitat, de sociabilitat, la tendresa i la duresa de la veu modulada.

  • Brindis[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-12-2024 | Valoració: 10

    Encara recordo el safareig que tenien a casa els pares, que a banda rentar-hi la roba, de petites, hi jugaven amb granotes, i ens hi banyavem. Per a nosaltres era una diverssió. El poble on he viscut vint anys, encara hi és, tot i que ja està inutilitzat, i on visc ara, és més petit, però també en tinc. Potser m'hauré de presentar com alcaldesa del poble, i posar-hi remei. Hahaha. Actualment, la vida social ha canviat molt, i els avenços de la tecnología, val a dir, que també tenen els seus avantatges.
    M'ho he passat molt bé llegint aquest relat, original i entretingut.
    Molt bones festes Magda.
    Una abraçada, i un brindis per per els safarejos!
    Rosa.

  • Jo també alce la copa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2024 | Valoració: 10

    Jo també alce la copa, perquè realment has fet un relat adient al món que hi ha hui en dia. Cal dir que hem de seguir en el món amb més diàlegs.
    La vida social ha d'estar més unida i lliure! Tens raó, Magda.
    Molt ben detallat.
    Cordialment.
    Perla de vellut.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

183 Relats

548 Comentaris

67319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.