Diàleg tèxtil

El canal de comunicació canvia amb els pas del temps, però encara que el safareig hagi estat substituït pel mòbil, la xafarderia segueix més viva que mai, només cal veure com de plens estan les terrasses dels cafès. Un relat molt ben escrit que et dibuixa un somriure de principi a fi. Enhorabona!

Un dia vam anar a Belchite, el poble de Saragossa destruït a la guerra que es pot visitar.
La guia ens va explicar que uns nens li van preguntar si tenien wifi, no podien concebre la vida sense.
Els va portar al safareig i els va dir: aquest era el seu wifi.

Sense safareig s'ha guanyat comoditat i s'ha perdut comunicació, tot i que una mica xafarderota. Encara bo que els cafes no s'han tancat, allò era el safareig dels homes.

Bona idea la de la batllessa, reivindicar el diàleg sempre és bo

Portem uns quants milions d'anys mirant-nos als ulls, i uns pocs -poquíssim anys- mirant-nos per pantalles. Des de fa milers d'any, ens agrada dir la nostra al més aviat possible i esperem que l'interlocur demostri a l'instant que ens ha escoltat.

Necessitem les relacions sinestèsiques, el llenguatge no verbal, l'entonació, els trets suprasegmentals, la corporalitat en bloc per una comunicació fluent, plena, satisfactòria, però ens han silenciat (i nosaltres hi hem col·laborat). Solament ens resta la vàlvula de fuita dels comunicats, freds com un decret napoleònic, l'antítesi de la vera comunicacio.

La Magda, de broma en broma, fa una apologia del safareig. Una institució que ja té un precedent clàssic en el capítol de l'Odissea, on Ulises després de deixar a Circe, va a la deriva i arriba a una illa inconeguda, on el recullen unes dones que fan la bugada a un rierol, arran de mar,i allà es troba a Nausica, La Magda recupera aquest fil d'Humanisme, d'Humanitat, de sociabilitat, la tendresa i la duresa de la veu modulada.

Encara recordo el safareig que tenien a casa els pares, que a banda rentar-hi la roba, de petites, hi jugaven amb granotes, i ens hi banyavem. Per a nosaltres era una diverssió. El poble on he viscut vint anys, encara hi és, tot i que ja està inutilitzat, i on visc ara, és més petit, però també en tinc. Potser m'hauré de presentar com alcaldesa del poble, i posar-hi remei. Hahaha. Actualment, la vida social ha canviat molt, i els avenços de la tecnología, val a dir, que també tenen els seus avantatges.
M'ho he passat molt bé llegint aquest relat, original i entretingut.
Molt bones festes Magda.
Una abraçada, i un brindis per per els safarejos!
Rosa.

Jo també alce la copa, perquè realment has fet un relat adient al món que hi ha hui en dia. Cal dir que hem de seguir en el món amb més diàlegs.
La vida social ha d'estar més unida i lliure! Tens raó, Magda.
Molt ben detallat.
Cordialment.
Perla de vellut.