Deu

Bona vesprada: Aleshores.
El dia 12-01-2026, ja t'havia comentat aquest poema.
Quan pugues i tingues disponibilitat, ja em diràs coses sobre l'últim relat meu, amb la teua bona opinió.
Que passes una bona nit.
Una abraçada.

Els primers deu anys, quina il·lusió. I què curta una vida si la dividim en desenes... No som res. Però quan fem deu anys tot és possible, tot és per venir i el camí sembla llarg i ple d'aventures.

Tenir vida llarga, és un tan molt difícil. Està molt ben complet i detallat, són versos que arriben al cor i molt ben plantejats.
M'ha agradat i t'ho he posat.
Ens seguim llegint.
Gràcies per compartir.
Cordialment.

Igual que la resta de companys, també l'he llegit com una felicitació d'aniversari.

La poesia és bonica i delicada, quasi com un haiku allargat, molt adient a la mentalitat infantil.

Destaca el penúltim vers: "I, lluny, molt lluny, deu vegades deu.", una manera de desitjar llarga vida, una altra manera de dir el tradicional "Per molts anys" de l'últim vers.

Quan anava a escola, tots el desitjàvem, el somiàvem amb patates i mai l'aconseguíem. Era com una bèstia indomable, que no t'hi podies acostar mai. Era la perfecció, allò sublim, la dona perfecta, ho era tot. Ara ens trobem un poema que lloa el deu, potser d'un aniversari, potser d'un potser que pot ser o que voldria que fos. Una forta abraçada.

Aleix

Són els pares de qui fa deu anys els que queden descrits als versets:
" molt a prop a la vora,
dos de quatre cops deu."?
I potser algún padrí centenari quan dius "I, lluny, molt lluny, deu vegades deu."?

Esperem comentari aclaridor!

un poema que és un joc de numeracions, de sumes i de nombres que fan 10. ÉS un aniversari d'un net?. És el què m'ha fet pensar.