Despertat, espantat...potser t'he recordat...

Un relat de: free sound
Tornaràs amb el potet??
Si no sents és més que estret.
Algun dia no molt lluny,
potser vols alçar el puny.
Potser mai més sentiràs,
sinó trobes humitat,
que les coses de la vida,
se’n diuen realitat.
Més que això superficial,
potser ara és banal,
cada dia ensenya coses,
no forcis si et fa mal.
I de pedra en pedra vas,
i potser no trobaràs,
aquell somni desitjat.
potser quan et despertis,
sentiràs que t’ha espantat.
Potser ara s’ha acabat,
però sabem el que has sentit,
també potser que molts dies,
el teu món ha estat fingit.
Ara veig volar estels,
que em recorden les cançons,
i que la meva vida,
és plena d’il·lusions.
Mariner sense veler,
jo només sé el que sé,
feliçment em quedaria,
un trosset de l’alegria.
I tornem a començar,
sense ganes d’amagar,
que tot torna algun dia,
estimar és estimar.
No només poder volar,
caminar i navegar,
tot trotant per les dreceres,
d’allò que cal oblidar.

Més paraules per parlar....per l’avui i pel demà.
I potser no sóc com ells,
en respecto els somnis bells,
jo n’espero de la vida,
vols bonics com els ocells.


Desembre 2011

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: